Matemàtiques antidengue

El dengue, greu malaltia infecciosa que causa fins a mig milió d'hospitalitzacions anuals als països tropicals, segons dades de l'OMS, segueix uns cicles d'activitat difícils de preveure que obeeixen a la biologia del mosquit transmissor, que està molt vinculada a variables meteorològiques, i dels mateixos humans. Ara, un equip d'investigadors de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3), a Barcelona, han desenvolupat diversos models -programes informàtics de càlcul- que són capaços d'anticipar aquests cicles amb notable fiabilitat, una eina indispensable per poder emprendre mesures de prevenció. Dos dels models han sigut preseleccionats per les autoritats nord-americanes per al desenvolupament del futur programa de control de la malaltia que pretén posar en marxa l'Oficina de Ciència i Tecnologia de la Casa Blanca.

«Als Estats Units hi ha una creixent preocupació pel dengue i també pel chikungunya perquè tot el sud del país, des de Texas fins a Florida, és territori susceptible de patir la malaltia, ja que allà ja hi resideixen els mosquits potencialment transmissors», explica Xavier Rodó, professor d'investigació ICREA a l'IC3. El virus del dengue es transmet per la picada de l'Aedes aegypti, el mateix mosquit que propaga la febre groga. «En part a causa de l'enorme brot de chinkungunya a l'àrea del Carib, amb més d'un milió de casos confirmats, als Estats Units s'està planificant un programa de grans dimensions per predir pandèmies d'aquesta mena», prossegueix Rodó. Poder-ne pronosticar l'evolució és clau sobretot en les primeres fases de l'epidèmia, «quan convé reaccionar d'una forma ràpida i efectiva».

El concurs internacional

Xavier Rodó, Rachel Lowe i altres climatòlegs de l'IC3 han participat en una mena de concurs internacional convocat per a models de predicció del dengue. Basant-se en dades reals de demografia, climatologia i vegetació de dues ciutats d'Amèrica en les quals existeixen registres llargs i fiables, Iquitos (Perú) i San Juan (Puerto Rico), havien de ser capaços de calcular tres aspectes: la setmana àlgida de l'any pel que fa a infeccions, la magnitud d'afectats en aquell moment i el nombre total de casos al llarg de la temporada. Els científics participants en la competició disposaven de només dos mesos i d'unes dades de partida -per exemple, els ingressos hospitalaris els primers mesos de l'any- per calcular l'evolució durant la resta de la temporada.

Dos models desenvolupats a l'IC3 han sigut seleccionats en el grup de 16 finalistes. «Un dels nostres, dedicat a la ciutat de San Juan, es va acostar molt al resultat real», diu Rodó. Entre altres aspectes, el model va pronosticar amb quatre mesos d'antelació que hi hauria una incidència de 150-200 casos durant la setmana de més virulència. I va ser realment així. «Amb les dades de fins a la setmana 24 podem inferir els resultats de fins a la 52», afegeix.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Els models són complexos programes matemàtics en els quals s'introdueixen infinitat de variables, incloent-hi les diferents soques del virus. «El dengue és una malaltia complexa -relata el climatòleg de l'IC3, especialitzat en la simulació d'epidèmies modulades pel clima-. En principi, si enxampes el dengue una vegada no et mors. El problema és si t'exposes a dos serotipus diferents perquè aleshores es produeixen reaccions d'immunitat encreuada que sí que poden tenir conseqüències fatals».

Saber-ne l'evolució és clau perquè això permet aplicar mesures de control, com ara fumigacions en zones entollades, i posar en marxa campanyes de sensibilització en els moments àlgids. L'Aedes aegypti, a diferencia de l'Anopheles de la malària, és un mosquit adaptat a la vida en ciutats, «i aquest fet en dificulta el control i l'eliminació», conclou Rodó.