«La Lluna no té metalls que surti rendible portar a la Terra»

El professor Ignasi Casanova lidera a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) un grup d'exploració planetària que ja ha col·laborat en diverses missions espacials. El seu equip treballa ara, per exemple, en un demostrador per extreure oxigen dels silicats lunars a base de reaccions amb hidrogen, cosa que en anglès es coneix com a gardening. «Crec que tot això és molt prometedor», assegura. Portant des de la Terra un quilo d'hidrogen, un element molt poc pesant, es poden obtenir 16 quilos d'aigua a la Lluna.

-A més de pols, ¿la Lluna té alguna cosa que ens interessi?-Les investigacions de les dues últimes dècades ens han permès confirmar que hi ha aigua. Per descomptat, no hi ha llacs, ni tan sols grans quantitats, però és segur que hi ha gel, possiblement combinat amb minerals. I no només en llocs on no toca mai el sol, com el fons de cràters, sinó també de forma més distribuïda per altres zones.

-¿I a més d'aigua?-A la regolita [la capa superficial de pols i pedres lunars] hi pot haver molt heli-3, un isòtop de l'heli que no existeix a la Terra i que pot ser molt interessant per a la indústria si es desenvolupa la fusió nuclear [l'ITER, per exemple]. És una cosa molt preciosa, l'únic recurs lunar que et podries plantejar extreure per portar-lo després a la Terra.

-¿I les terres rares?-És cert que allà tenim anortosites, unes roques que concentren terres rares, però no hi ha quantitats que les facin explotables per portar-les a la Terra. I passa el mateix amb el titani i altres metalls interessants, malgrat que sabem que en algunes roques són abundants.

-Res de l'altre món.-La Lluna es va formar de resultes de l'impacte de la Terra amb un altre planeta. Així que, tret d'excepcions com l'heli-3, el que hi ha allà també ho trobem aquí, de manera que difícilment se'n plantejarà l'explotació per portar-ho a la Terra. En canvi, el que sí que pot ser interessant és utilitzar aquests materials per al proveïment in situ. Hi ha molt ferro i silici, fàcils d'extreure, que podrien servir per construir bases i panells solars. La Lluna també pot ser molt útil per muntar allà infraestructures que ens permetin anar més enllà en l'exploració espacial. Per exemple, l'aigua podria utilitzar-se per a gasolineres on podrien repostar naus espacials.

-¿Els treballs són factibles?-És un tema encara no resolt. Un dels motius és que la Lluna és un lloc pristí que hem de conservar. La Lluna no és propietat de ningú.

-Em referia a dificultats tècniques.-A més de l'impacte ambiental, el simple fet d'aixecar pols ens espatllarà les possibilitats de la Lluna com a excel·lent observatori astronòmic i, per descomptat, farà molt difícil la mineria. Aquestes micropartícules són molt abrasives per a qualsevol sistema d'extracció.

-¿I com es viuria allà? ¿No tenim perilloses radiacions?-Els primers habitacles serien les mateixes naus, però les estructures permanents hauran de ser subterrànies. Encara que no s'ha explorat gaire, sembla que hi ha coves volcàniques que podrien servir de refugi. En qualsevol cas, al principi seria tot robòtic, sense persones.

-¿En quin termini?-No m'atreveixo a dir-ho, però diverses dècades. Encara que la tecnologia està disponible, em molesta quan hi ha gent que parla de terminis de 15 o 20 anys. He vist molts terminis que s'han esgotat. En els anys 90, als EUA es va dir que la primera missió tripulada a Mart seria el 2011. És un assumpte complicat: a la gent li costa pensar per què s'han de gastar tants recursos per anar a la Lluna amb els problemes que tenim aquí.

Notícies relacionades

"No hem d’enviar missatges a l’espai"

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

-La meva impressió és que la Lluna no té gaire atractiu turístic. Quan Buzz Aldrin va arribar-hi, el primer que va dir va ser: «¡Quina magnífica desolació!» Hi ha fins i tot una petita gravetat, de manera que ni tan sols flotes totalment. Crec que hi ha destins amb més futur.

-¿I què li sembla l'explotació turística de la Lluna?