Fontarnauita, el nou mineral que va veure la llum a Barcelona

Els humans han explotat els recursos del subsòl des de temps immemorials, si més no durant els últims 40.000 anys, però de manera sorprenent encara queden minerals de l'existència dels quals no es tenia constància. Un d'aquests és la fontarnauita, una escassíssima sal doble borat-sulfat que havia passat inadvertida fins que, gràcies a la tenacitat i una mica de fortuna, la van trobar un grup d'investigadors de la Universitat de Barcelona (UB). El mineral va aparèixer l'any 2009 a la regió turca d'Anatòlia, però fins a dates recents no ha estat confirmat per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA, segons les seves sigles en anglès), que és l'organisme encarregat de validar els descobriments i d'assignar els noms definitius.

La fontarnauita ha rebut el seu nom en honor de l'investigador Ramon Fontarnau, desaparegut el 2007, que va ser cap de la Secció de Caracterització de Materials dels Serveis Cientificotècnics de la UB (SCT-UB, actualment CCiTUB).

ARA, AMB MICROSCOPIS / «Antigament, els naturalistes anaven pel camp buscant pedres desconegudes, però ara ja pràcticament no en queden per descobrir -il·lustra Javier García Veigas, investigador del CCiTUB que ha encapçalat el descobriment-. En els nostres dies, la majoria dels minerals que es localitzen són petits i per trobar-los es necessiten tècniques de microscòpia». Les mostres analitzades i validades per la IMA, de color nacrat, mesuren amb prou feines dos mil·límetres.

La fontarnauita va aparèixer durant uns sondejos geològics dirigits per Federico Ortí, catedràtic de la UB, i Cahit Helvaci, de la Universitat Dokuz Eylül, a Esmirna (Turquia), encara que no es va tenir constància real de la seva existència fins que unes mostres van ser portades a Barcelona i analitzades amb el microscopi electrònic d'escombrada del CCiTUB.

Notícies relacionades

¿Per què algunes persones necessiten posposar més vegades el despertador? La ciència té una resposta (i afecta més les dones)

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Molt concretament, la mostra procedeix d'un jaciment a la localitat de Doganlar, a prop de la ciutat d'Emet, on es troba un dels jaciments més importants del món en borats, formats possiblement de resultes d'una activitat volcànica. La fontarnauita va aparèixer en un sondeig destinat a buscar un altre mineral, la colemanita, una de les principals fonts d'obtenció de bor. «S'estava valorant si era rendible econòmicament obrir en aquesta zona una mina a cel obert -explica García Veigas-. Així que es van haver de mirar les mostres amb el microscopi d'escombrada. I va ser llavors quan vam veure que hi havia un mineral que no era conegut». Les seves característiques químiques no coincidien amb la colemanita i altres borats ja catalogats. «Va ser una casualitat», assumeix l'investigador de la UB. Des d'un punt de vista tècnic, la característica principal del nou mineral és que és una sal doble -té molècules de sulfat i de borat- d'estronci i sodi, més una petita proporció de potassi i calci.

PRIMER PRODUCTOR MUNDIAL / «El bor és molt apreciat en diverses indústries, però la fontarnauita és massa escassa perquè en sigui interessant la recerca», prossegueix García Veigas. Els borats tenen moltes aplicacions en el sector de les ceràmiques i els vidres -per fabricar el pírex, per exemple-, en la producció d'acer i paper i, molt especialment, com a additiu en detergents sòlids. Turquia n'és el primer productor mundial aproximadament amb el 50% dels dipòsits coneguts.