noves teories

Forces invisibles apunten a l'existència de més planetes en òrbites llunyanes del sistema solar

Més enllà de Plutó es podrien amagar almenys dos planetes desconeguts, la influència gravitacional dels quals determina les òrbites darrere de Neptú

2
Es llegeix en minuts

Forces gravitacionals invisibles apunten a l'existència de més planetes en el sistema solar del que es pensava. Els astrònoms fa dècades que debaten si queda algun fosc planeta per descobrir més enllà de Plutó i les últimes investigacions semblen confirmar la hipòtesi. Segons els càlculs de científics de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat de Cambridge (Regne Unit) no només un, sinó almenys dos planetes han d'existir per explicar el comportament dels objectes transneptunians extrems (ETNO, per les seves sigles en anglès), informa Sinc.

La teoria estableix que els objectes que es mouen molt més enllà de Neptú s'haurien de distribuir de forma aleatòria però apareixen en la pràctica objectes amb paràmetres orbitals diferents dels esperats. Per això s'infereix que existeixen almenys dos planetes en aquesta zona que interfereixen en les forces gravitacionals.

"Aquest excés d'objectes amb paràmetres orbitals diferents dels esperats ens fa pensar que algunes forces invisibles estan alterant la distribució dels elements orbitals dels ETNO, i considerem que l'explicació més probable és que existeixen planetes desconeguts més enllà de Neptú i Plutó", explica Carlos de la Fuente Marcos, científic de la UCM i coautor del treball. "El nombre exacte és incert, ja que les dades que tenim són limitades, però els nostres càlculs suggereixen que almenys hi ha dos planetes, i probablement més, en els confins del nostre sistema solar", afegeix l'astrofísic.

MECANISME KOZAI

Per realitzar el seu estudi, que es publica en dos articles de la revista 'Monthly Notices of the Royal Astronomical Society Letters', els investigadors han analitzat els efectes del denominat 'mecanisme Kozai', relacionat amb la pertorbació gravitacional que exerceix un cos gran sobre l'òrbita d'un altre molt més petit i llunyà. 

Malgrat els seus sorprenents resultats, els autors reconeixen que les seves dades s'enfronten a dos problemes. Per un costat, el seu plantejament està en contra del que prediuen els models actuals de formació del sistema solar, que asseguren que no poden existir planetes movent-se en òrbites circulars més enllà de Neptú.

CONTRADICCIÓ ASTRONÒMICA

No obstant, el recent descobriment del radiotelescopi ALMA d'un disc de formació de planetes a més de 100 unitats astronòmiques de l'estrella HL Tauri, més jove i de menor massa que el Sol, suggereix que sí que es poden formar planetes a uns quants centenars d'unitats astronòmiques del centre del sistema.

Notícies relacionades

L'equip reconeix que la seva anàlisi està basada en una mostra amb pocs objectes (13, concretament), però avancen que en els pròxims mesos es faran públics més resultats amb una mostra més gran. "Si es confirma,  el nostre resultat pot ser realment revolucionari en astronomia", apunta De la Fuente Marcos.

TROBALLA EXOPLANETÀRIA

L'any passat dos investigadors nord-americans també van descobrir un planeta nan anomenat 2012 VP113 al núvol d'Oort, just més enllà del nostre sistema solar. Els descobridors consideren que la seva òrbita es veu influenciada per la possible presència d'una superterra fosca i gèlida, d'una mida fins a deu vegades la del nostre planeta.