La sonda 'Rosetta' es disposa a despertar d'una letargia de 3 anys

La sonda europea Rosetta, llançada el 2004 amb l'objectiu de sobrevolar el cometa 67P/Churyumov-Guerassimenko i situar a la seva superfície un petit mòdul d'aterratge, sortirà demà del mode d'hibernació en què es troba des de fa 36 mesos i començarà a preparar la fase final de la missió. Si tot funciona sense contratemps, un senzill bip a manera de despertador s'activarà exactament a les onze del matí, hora espanyola, mentre que els primers senyals viatjaran per l'espai i es rebran al centre de control unes vuit hores després.

Segons explica l'Agència Espacial Europea (ESA), la nau ha estat adormida, sense cap altra despesa energètica que la utilitzada per uns calefactors que impedeixen la congelació total, a l'espera del moment idoni per iniciar la trajectòria d'acostament. La trobada amb el cometa tindrà lloc l'estiu que ve.

Encara que en el disseny de la missió ja es va planificar l'apagada actual, el cert és que els tècnics esperen el moment amb molts nervis, perquè fa 10 anys que la sonda va partir i en fa tres que no se'n tenen notícies.

Tan bon punt es desperti, Rosetta començarà a escalfar els seus instruments de navegació i després frenarà la seva rotació per poder apuntar l'antena principal cap a la Terra i confirmar que segueix viva. «No sabem amb precisió a quina hora rebrem el primer senyal de Rosetta, però no s'espera que sigui abans de les 18.45», ha explicat el responsable de la missió, Fred Jansen.

El primer senyal, que serà extraordinàriament feble, haurà de recórrer uns 700 milions i, segons les previsions, serà captat en primer lloc per l'antena de Goldstone, a Califòrnia. L'ESA adverteix que, en el cas que no es rebi, està previst que es reiniciï la unitat electrònica i que el procés es demori sis hores més.

Rosetta, amb un nom que rendeix homenatge a la pedra que va permetre desxifrar el significat dels antics jeroglífics egipcis, busca informació que ajudi a desentranyar el procés de formació del sistema solar, fa prop de 5.000 milions d'anys. Es considera que els cometes són herència d'aquella època, els objectes menys modificats pel pas del temps. A més, entre altres aspectes, els cometes haurien pogut ser els responsables de l'arribada de l'aigua a la Terra i fins i tot dels ingredients que van fer possible el sorgiment de la vida.

DOS ASTEROIDES / Rosetta va començar el seu viatge el 2 de març del 2004, seguint una complexa trajectòria que incloïa tres aproximacions a la Terra i una a Mart. De camí al seu objectiu, la sonda europea va sobrevolar i va fotografiar dos asteroides: Steins, el 5 de setembre del 2008, i Lutetia, el 10 de juliol del 2010.

Notícies relacionades

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar

El juliol del 2011, Rosetta va entrar en hibernació per recórrer el tram més solitari i fred del seu viatge, quan es trobava a uns 800 milions de quilòmetres del Sol, a prop de l'òrbita de Júpiter. Ara tant el cometa com la sonda estan tornant al sistema solar interior.

Quan es desperti, Rosetta encara estarà a uns nou milions de quilòmetres del seu objectiu. A mesura que vagi aproximant-se, s'encendran i comprovaran els 11 instruments científics de la sonda i els 10 del mòdul d'aterratge.