El voltor negre es consolida al Pirineu i arriba als 24 exemplars

Tres parelles de voltor negre que responen als suggerents noms de Perla-Portell, Bruna-Corneli i Mario-Menta, procedents de diversos punts d'Extremadura, han posat aquesta primavera els fonaments de la recuperació de l'espècie a Catalunya amb tres postes exitoses a la serra de Boumort, a la comarca del Pallars Jussà. Els pollets resultants, que acaben de ser anellats amb un transmissor que permetrà seguir-ne els moviments, creixeran -si tot va bé- fins a convertir-se en unes imponents aus carronyeres de 10 quilos de pes i una envergadura d'ala a ala pròxima als tres metres.

La rapinyaire més gran d'Europa, que manté poblacions abundants a Extremadura, Andalusia i el Sistema Central, es va extingir a Catalunya fa un segle i ara sembla tornar amb força gràcies a un programa promogut des del 2007 pel Departament d'Agricultura de la Generalitat en col·laboració amb les associacions Grefa i Trenca i la Fundació Catalunya-la Pedrera. De fet, els tres pollets no són els primers que han nascut a Boumort, sinó només la posta exitosa més nombrosa.

Tres anys després dels primers alliberaments, en un temps rècord per a aquest tipus de projectes, Perla i Portell ja van criar amb èxit. Aquest any, a més de les tres parelles esmentades, dues més (Olga-Aleix i Neus-Oriol) van iniciar la reproducció però per diversos motius van perdre la posta, que en l'espècie és sempre d'un únic ou. També es va formar una sisena parella, encara que massa tard per tenir descendència, explica Diego García, tècnic del Departament d'Agricultura.

«En total, comptant els exemplars joves, ara hi ha uns 24 voltors negres a la zona de Boumort», explica Ernesto Álvarez, president de Grefa, que aporta els exemplars que després són alliberats. «Es tracta de voltors que han xocat amb xarxes elèctriques, que estan desnodrits perquè s'han extraviat o que han estat víctimes de trets, entre altres motius», prossegueix Álvarez. A les instal·lacions de Grefa a Majadahonda (Madrid), els animals ferits passen sis mesos de recuperació abans de ser portats a Boumort, on durant un any més estan en una gàbia d'aclimatació de 50 metres quadrats fins que, finalment, són alliberats. El programa es fa també de forma coordinada a la veïna serra d'Alinyà.

Notícies relacionades

Hypatia II: es busquen tripulants per a una nova ‘expedició’ a Mart el 2025

Les retallades de Trump arriben a l’espai: la NASA vol eliminar missions científiques per prioritzar la utopia de Musk de portar humans a Mart

«Sis parelles consolidades són moltes, tenint en compte que solen morir-se fins al 60% dels animals que alliberen», diu Álvarez. Això és especialment patent en els exemplars joves més atrevits i viatgers que s'allunyen de Boumort. El director de Grefa explica que dels set exemplars alliberats aquest any a Boumort i Alinyà, un va acabar mort en una aspa d'aerogenerador a Galícia i un altre va ser atropellat per un camió a Aragó.

Amb l'exitosa reintroducció, la serra de Boumort ha passat a ser l'única zona d'Europa on coincideixen com a nidificants les quatre espècies de voltors presents al Vell Continent (voltor negre, voltor comú, trencalòs i aufrany). En qualsevol cas, i a diferència del que passa amb el voltor comú, les poblacions del qual s'han disparat i això ha ocasionat nombroses queixes, la Generalitat descarta que pugui passar res similar en el cas del voltor negre. «Aquests animals són menys colonials, es mouen individualment i ocasionen pocs problemes perquè mengen coses petites», explica Diego García. No ataquen mai ramats o animals febles.