Anar al contingut

Guia sobre l'asteroide 2012 DA14

Les respostes a les qüestions clau sobre el fenomen astronòmic del moment

ANTONIO MADRIDEJOS / Barcelona

Aquestes són les respostes a algunes de les preguntes i inquietuds que genera el pas de l'asteroide 2012 DA14 per les proximitats de la Terra.

¿Per què és excepcional el pas de l'asteroide?
El pas de l'asteroide és certament especial perquè mai s'havia pogut detectar un objecte que s'anés a acostar tant a la Terra com el 2012 DA14. Cada dia entren en contacte amb la Terra infinitat d'objectes espacials, però solen ser d'una mida tan petita que és impossible preveure'ls, al contrari del que ha passat en aquesta ocasió. Fins ara, només s'havia pogut detectar la trajectòria d'un petit asteroide que va acabar caient, convertit en meteorits dispersos, en una regió desèrtica del Sudan. Va ser l'agost del 2008.

¿A quina distància passarà?
En el moment de màxima aproximació, l'asteroide passarà a 27.700 quilòmetres de la superfície de la Terra, segons les últimes estimacions de la NASA. Dos exemples il·lustren a la perfecció que la distància és molt escassa en termes astronòmics: per una part, el diàmetre de la Terra és de nom¿¿es 13.000 quilòmetres; per una altra, la distància mitjana de la Terra a la Lluna és de 384.000 quilòmetres, és a dir, gairebé 14 vegades més (el Sol es troba a uns 150 milions de quilòmetres). L'Institut d'Astrofísica de les Canàries (IAC) ofereix una comparació molt clara: "Si la Terra fora una pilota de tennis i la Lluna una bala situada a dos metres de distància, l'asteroide passaria només a 14 centímetres de la Terra".

¿Qui va descobrir l'asteroide?
El 2012 DA14 va ser observat per primera vegada el 15 de febrer del 2012 per un equip coordinat per Jaime Nomen, astrònom de l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM). Les observacions va ser possibles gràcies als quatre telescopis de l'OAM situats en un paratge lliure de contaminació lumínica de la serra de La Sagra (La Sagra Sky Survey), al nord de Granada. Són robòtics i estan operats a distància. L'observatori, inaugurat el 2006, es troba a 1.700 metres d'altitud.

¿Què sabem de l'asteroide 2012 DA14?
Al marge del recorregut de la seva òrbita, certament no se'n sap gaires coses. A partir de la seva lluminositat es pot inferir que té un diàmetre d'entre 40 i 80 metres, amb una probabilitat més alta de 45 metres, segons la NASA. Tenint en compte la morfologia i la composició més habitual dels asteroides, se li ha calculat un pes de 135.000 tones, però el marge d'error és enorme. Els astrònoms esperen justament el pas per aprofundir en el coneixement de la gran roca espacial.

¿Pot xocar l'asteroide contra la Terra o contra algun satèl·lit?
Encara que 27.700 quilòmetres és una distància petita, els càlculs de la NASA descarten totalment que l'objecte pugui col·lisionar amb el planeta. Els satèl·lits geoestacionaris, tan indispensables per a les telecomunicacions i altres àmbits, es troben en una òrbita situada a 36.000 quilòmetres de la Terra, i per tant hi ha realment alguna possibilitat d'impacte. No obstant, és tan petita que equival a zero, segons l'agència espacial. L'Estació Espacial Internacional (ISS) es troba molt més a prop del planeta, a una altitud d'uns 400 quilòmetres.

¿Quantes vegades s'acosta a la Terra un asteroide d'aquesta mida?
De mitjana, segons la NASA, un asteroide que faci com a mínim la mida del 2012 DA14 s'acosta tant a la Terra una vegada cada 40 anys i un impacta contra la Terra una vegada cada 1.200 anys. La NASA calcula que hi ha almenys uns 500.000 asteroides de la mida del 2012 DA14 pròxims a la Terra. D'aquests, se n'han descobert menys de l'1%.

¿Què passaria si un asteroide similar impactés contra la Terra?
Si un objecte rocós d'uns 45 metres de diàmetre arribés fins a la Terra, explotaria just al travessar l'atmosfera, alliberaria una energia de 2,5 megatons i podria causar una devastació a escala regional, però no planetària. El 1908, l'impacte d'un asteroide similar va arrasar completament 20 quilòmetres a la rodona de taigà en un paratge despoblat de la regió de Tunguska, a Sibèria. La destrucció dependria lògicament d'on caigués, incloent-hi la possibilitat d'un gran tsunami. Els realment devastadors són els que tenen una mida superior al quilòmetre: l'asteroide (o cometa) que va acabar amb els dinosaures tenia un diàmetre estimat de 10 quilòmetres.

¿Quan es produirà la màxima aproximació?
L'asteroide transitarà la nit de divendres, 15 de febrer, per les proximitats de la Terra, encara que el moment culminant serà a les 20.24 hores, quan passi pel cel d'Indonèsia, que és teòricament el millor lloc per observar-lo. Des d'Espanya, l'asteroide serà visible després de la posta de sol, amb un moment ideal cap a les 10 de la nit, ja que abans es trobarà molt baix a l'horitzó. S'observarà com un punt brillant movent-se a una velocitat d'una lluna per minut. L'asteroide serà també un dels que més temps passarà dins del sistema Terra-Lluna, ja que estarà entre els dos cossos unes 33 hores. Durant els dos dies anteriors i posteriors només estarà a l'abast d'astrònoms professionals.

¿Es podrà veure l'asteroide?
L'asteroide és petit, però com que passarà tan a prop hi ha algunes possibilitats d'observar-lo sense ser un astrònom. Se li ha calculat una magnitud d'entre 7 i 9, cosa que significa que es pot detectar amb uns prismàtics o un petit telescopi d'aficionat sempre que s'estigui lluny de les grans ciutats. Serà visible des d'Europa, l'Àfrica i l'Àsia.

Josep Maria Bosch, astrònom de l'observatori de Santa Maria de Montmagrastrell, a Tàrrega, i descobridor amb anterioritat de diversos asteroides, explica que per als grans telescopis d'investigació l'objecte passa massa a prop i massa ràpid (uns 28.000 quilòmetres per hora respecte a la Terra), cosa que impedeix enfocar amb claredat i mantenir una exposició de diversos segons.

Per a qui utilitzi prismàtics, que potser és el millor, el 2012 DA14 té una magnitud escassa, entre 8,5 i 9 aproximadament, "bastant menys brillant que les estrelles que poden servir per localitzar-lo, com les que formen la constel·lació de l'Ossa Major", diu Montse Campàs, que juntament amb Ramon Naves també ha descobert algun asteroide des del seu observatori de Montcabrer, a Cabrils. "El que puguem veure és en certa manera un misteri, perquè mai hem tingut  res igual", afegeix Salvador Robas, director científic del Parc Astronòmic del Montsec.

¿El pas de l'asteroide tindrà algun efecte sobre la Terra? ¿I a la inversa?
La influència gravitacional de l'asteroide sobre la Terra serà "infinitèsimament petita", assegura la NASA, i per això no s'apreciarà ni en les marees ni en res. No obstant, la Terra si que exercirà una funció d'imant que podria variar l'òrbita de l'asteroide i modificar els seus futurs passos a prop de la Terra. La pròxima vegada que s'acostarà bastant, que serà el 2046, passarà a gairebé un milió de quilòmetres.

0 Comentaris
cargando