"Els nens volíem ser Tamudo"

En altres casos, l’espanyolisme és una decisió voluntària però vital i identitària. "A la meva escola la majoria de nens eren del Barça o del Reial Madrid. Soc de la mateixa ciutat que Raúl Tamudo, un paio a qui li llançaven una rentadora i feia gol. Va ser un heroi per a molts de nosaltres. En aquella època, a Santa Coloma, els nens volíem ser Tamudo", afirma el diputat d’ERC Gabriel Rufián. No obstant, reconeix, "ser de l’Espanyol no és gens fàcil". "És com ser de qualsevol altre equip relativament petit o humil que no està cridat a guanyar títols. És molt més bonic i pur. Estem acostumats a patir, i això és molt més similar a la vida mateixa", afegeix el polític. "És més difícil també per la connotació que té a Catalunya. Ser del Barça està més lligat al catalanisme, una cosa amb què jo discrepo", assegura.