De gran voldria ser com els belgues

De gran voldria ser com els belgues
2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

De gran voldria ser com els belgues. No hi ha país al món mundial on el ciclisme desperti tantes i tantes passions. Tantes, fins al punt que n’hi ha prou amb fer el recorregut o part d’aquest d’una etapa de la Vuelta per sentir fins a certa aroma de Tour amb les autocaravanes amb matrícules belgues, flamencs per descomptat, que estan recorrent les carreteres espanyoles seguint Remco Evenepoel. Exhibeixen el Lleó de Flandes, col·loquen la bandera de Bèlgica i es passen el dia a la cuneta esperant que el fill que tots voldrien tenir, l’altiu Remco, passi al seu costat per sentir l’orgull d’un símbol de nació. Són 20 segons, com a màxim, però els val la pena.

El ciclisme a Bèlgica és una religió. No hi ha debat més important que parlar d’aquest esport i discutir, amb una cervesa a la mà, per descomptat, de si és millor Evenepoel o Wout van Aert. I quan els ‘evenepoelistes’ creuen que guanyen el debat de seguida hi ha algú que recorda la realitat: Eddy Merckx té Van Aert com el seu fill (o net) adoptiu i no li parlis d’Evenepoel perquè igual et guanyes un clatellot.

És llavors quan se sembren els dubtes perquè la paraula de Merckx, en termes ciclistes, té un cert caràcter diví i ningú s’atreveix a contradir l’ídol més important de l’esport local per segles que passin. I en això fins i tot els valons hi estan d’acord.

Els seguidors s’han multiplicat

Els belgues són a la Vuelta seguint Evenepoel, ja ho van fer l’any passat, però aquest s’han multiplicat, igual com els enviats especials, flamencs evidentment (els valons s’han quedat a casa) que escriuen sobre el corredor i que només estan pendents del que fa, diu o es queixa en la carrera. Evenepoel supera Van Aert en el fet que disputa les grans voltes per guanyar-les i ja tots somien en el debut del Tour previst el 2024 per viure un duel apassionant amb Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar. El que faci Remco en aquesta Vuelta pot determinar en part el seu paper a la ronda francesa amb els altres dos fenòmens del ciclisme mundial. Per ara, ha sortit tocat en l’arribada a les muntanyes de Terol, però victoriós a l’aperitiu muntanyós superat a Andorra.

No és fàcil seguir la Vuelta

Notícies relacionades

De Van Aert el cert és que només se’n poden escriure coses bones. És capaç d’estar al màxim nivell tot l’any i lluitar per guanyar amb almenys tres tipus de bicis diferents: ciclocrós, carretera i gravel. No obstant, aquest 2023, ha caigut davant el seu etern rival, Mathieu van der Poel, l’ídol neerlandès, però sempre està allà i a sobre es deixa veure al Tour, tot i que mai voldrà disputar la classificació general, perquè no el diverteix, perquè s’avorriria i a més privaria els qui estimen aquest esport de veure’l en acció la resta de l’any, sempre disposat a triomfar, tot i que moltes vegades caigui derrotat.

I compte, que seguir una carrera com la Vuelta, al marge de l’organització, com fan els aventurers belgues, requereix molt temps de preparació, perquè no és fàcil encertar les carreteres per les quals passarà la prova. Però mai fallen, allà estan sempre disfrutant de les seves vacances i somiant que Evenepoel torni a arribar a Madrid vestit de vermell un encara llunyà dia 17 d’aquest acabat d’estrenar mes de setembre.