L’altre arbre de Gernika

L’altre arbre de Gernika
3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Si algú pogués escollir on néixer. Si al néixer ja tingués clar que seria ciclista, sens dubte diria que a Gernika. I si sent corredor un dia s’assabentés que les autoritats del País Basc havien decidit que apostaven per acollir el Gran Départ del Tour llavors creuaria els dits, resaria si fos creient –per descomptat a la verge de Begoña que fins i tot té a Bilbao un carrer convertit en república a la seva obra i gràcia– o es diria a si mateix: «El Tour passa per la meva ‘oficina’». Perquè l’‘oficina’ és el lloc de treball del ciclista i aquesta oficina per a un corredor és la carretera.

El nom de Gernika per als forans sempre ha anat associat al trist record del que mai va haver de passar, de la que no s’ha d’oblidar perquè no torni passar, i més en aquests temps tan estranys en què alguns sembla que vulguin tornar al passat. Les aviacions nazis i feixistes van bombardejar i van destruir la ciutat el 1937. Tot se’n va anar en orris tret d’un arbre que es va mantenir dempeus i que des de fa segles reivindica les tradicions basques. Un quadro de Pablo Picasso, encàrrec del Govern de la República, es va convertir en obra d’art i en un dels símbols mundials a favor de la pau.

La ciutat de Pello Bilbao

Gernika ara és una ciutat alegre. Però també nerviosa, amb els veïns esverats com els nens que amb prou feines poden dormir la nit de Reis esperant els regals. Perquè per la seva carretera principal passarà aquest dissabte el Tour i perquè també ho farà per l’‘oficina’ de Pello Bilbao.

Valgui una visita pels voltants de la ciutat biscaïna per afirmar que, a Pello, tot i que vagi ràpid i amb el cap acotat controlant el manillar de la seva bici, se li posarà aquest dissabte la pell de gallina. Pello és el ciclista de Gernika i, a Gernika, ser el ciclista de la ciutat és com ser l’esportista del poble, el més gran, un símbol gairebé com el seu arbre i un mirall en el qual volen reflectir-se tots els nens que somien a ser corredors com ell i, sobretot, amb tenir la tremenda sort, no només de disputar el Tour, sinó fer-ho per les carreteres que marquen la seva ‘oficina’.

El mural

A la fotògrafa biscaïna Iraia Calvo, amb la seva càmera carregada de centenars de fotos de ciclistes, li van demanar si podia deixar-los-en una de Bilbao amb el seu uniforme de treball, el ‘mallot’ del Bahrain. Amb aquesta imatge, els membres de la seva penya –no hi ha corredor a Euskadi que no tingui la seva pròpia quadrilla d’animació– li han pintat un mural que ja voldrien Tadej Pogacar a Eslovènia o Jonas Vingegaard a Copenhaguen. Però és que Gernika s’omplirà de pancartes en eusquera animant el seu noi, amb els veïns, entre ells els pares, vestits amb samarretes amb el nom de Pello.

Lluny de Gernika no se sap que quan va guanyar el 2019 dues etapes del Giro, una de les quals a l’esprint, a Mikel Landa, ara el seu company, els amics el van esperar i li van muntar una festa impressionant. L’any següent, en una treva de la pandèmia, l’homenatge ja va ser diferent després d’acabar la volta italiana en cinquena posició, perquè del tribut se’n va encarregar l’ajuntament, i tot va ser més oficial i menys íntim.

Notícies relacionades

Per això, perquè Gernika serà una festa, perquè Gernika serà Pello Bilbao, perquè és la millor opció entre els 14 corredors espanyols que disputen la volta francesa per guanyar una etapa, perquè és ràpid a les arribades... només es pot acabar aquest primer Tourmalet del Tour 2023 dient que es preparin Van der Poel,Van Aert, Alaphilippe i fins i tot Pogacar a la meta de la capital biscaïna, perquè de Bilbao només n’hi ha un i que després del pas de la prova per Gernika les seves cames estaran carregades de força, fe i velocitat.

Postdata: des del 2018 cap corredor nascut al sud del Pirineu ha guanyat una etapa del Tour. L’últim va ser un altre biscaí, Omar Fraile, que també corre la prova aquest any. Des d’aleshores, cap espanyol ha pujat al podi de la cursa. I ha plogut, hi ha hagut sequera, eleccions i, el que és pitjor, una pandèmia i una guerra a Ucraïna.