Roglic ataca Evenepoel i cau a la meta de la Vuelta

Van ser vuit segons aconseguits amb sang, suor i fins i tot amb llàgrimes, més de ràbia que de dolor, perquè anar a parar a terra a 70 metres de la meta quan havia atacat Remco Evenepoel, quan portava els velocistes aprofitant-se del seu ímpetu, quan Primoz Roglic demostrava que la Vuelta era molt i molt viva, va ser tan injust com que no surti el sol al matí.

Roglic estava assegut a la meta de Tomares, un poble enganxat a Sevilla, amb el seu genoll i el seu braç drets plens de sang, amb la mirada perduda, respirant acceleradament, sense voler parlar ni amb el seu auxiliar, ni amb els seus companys, ni amb Evenepoel, que es va acostar per interessar-se per la seva salut. Trompada violenta contra el terra quan es va a 50 per hora, després d’ensopegar amb els velocistes que portava a roda i els únics que van reaccionar quan insòlitament, un dia tonto i condemnat a l’esprint, més per recuperar forces que per passar a l’atac, Roglic va derrapar, com un bèstia, a la pujada que portava a meta. Es va emportar els velocistes, entre ells Mads Pedersen, el vencedor de l’etapa. I per darrere el caos, tots en fila índia. De sobte, punxa Evenepoel, però com que es troba en la salvació dels tres últims quilòmetres, on el reglament dicta que si hi ha avaria o caiguda, sempre que l’etapa no sigui de muntanya, no perdrà temps, només és un ensurt. El jutge li diu que estigui tranquil, que s’ho prengui amb calma. Arriba a la meta com a cicloturista, parlant amb els seus adversaris, quan Roglic ja està avalat a les tanques i tot ensangonat.

💥¡¡VICTORIA de Mads Pedersen en el accidentado y explosivo final de Tomares!! #VueltaRTVE6S #LaVuelta22

Primoz Roglic se fue al suelo en la misma línea de meta y Evenepoel levanta el pie tras sufrir el pinchazo en la zona de protección

¡CAOS absoluto!https://t.co/Gi17tFpn5Y pic.twitter.com/xsUUtVSLgy

— Teledeporte (@teledeporte) 6 de septiembre de 2022

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

A ell també el reglament el salva, no de les ferides, però sí de la recompensa de vuit segons, que potser s’hauria oblidat de buscar si endevina el tremend cop que s’emportaria. I a més, aquestes ferides fan més mal al segon o al tercer dia, just quan la Vuelta entra a Extremadura i torna la muntanya. Per al ciclista eslovè i per a la carrera el contratemps va ser com rebre una punyalada per l’esquena i una tremenda injustícia per a un corredor que no s’entrega i que s’havia animat al veure que Evenepoel era un ciclista que es podia atacar a la muntanya i en qualsevol lloc, com a Tomares, terreny de velocistes, llevat que Roglic digués el contrari. «Només són rascades, doloroses, però res trencat», explica Pedro Sanz, el metge que l’atén. I si se’n ressent, també ho farà Enric Mas, perquè l’eslovè és ara rival i alhora un aliat.

Al final, el caos

Ningú esperava que en una etapa massa tranquil·la, de les que serveixen per a una becaina al sofà, acabés com el rosari de l’aurora, que si punxa el primer classificat, que si cau el segon, que ningú entén res i fins i tot els jutges reunits d’urgència, mirant el VAR, que també hi ha en ciclisme, i donant una recompensa en segons a Roglic que hauria regalat amb tal de no caure a la meta. Cruel. 

Etapa 16 + CG #LaVuelta22 (16/21) pic.twitter.com/jpjfWpRHFa

— Javier Gilabert C. (@tourdegila) 6 de septiembre de 2022