La ronda espanyola

Evenepoel domina la Vuelta davant Mas, Roglic i els dos joves d’or

  • Louis Meintjes, ciclista sud-africà tres vegades vuitè en el Tour, va guanyar en solitari a la paret asturiana de Les Praeres, on el fenomen belga va fer una exhibició.

  • La carrera descansa aquest dilluns de cara a la contrarellotge de dimarts a Alacant.

Evenepoel domina la Vuelta davant Mas, Roglic i els dos joves d’or

EFE/Javier Lizón

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Aquests nois són d’or. És igual que hagin nascut a Bèlgica, Granada o Barcelona. Seu és el futur d’aquest esport. Tant que Tadej Pogacar tindrà l’any que ve molta més feina que controlar només Jonas Vingegaard. A Remco Evenepoel, quina exhibició a la paret asturiana, mallot vermell intens, ja el coneix, tant que fins i tot sap que alguns diuen que és dels pocs, amb el permís del guanyador del Tour, que li pot treure els colors. Però ¡ai! aquests nois d’or. Són el fruit del ressorgiment, els apòstols de la fe per aquest esport, els destinats a fer coses tan grans com les que Evenepoel està fent en aquesta Vuelta. S’ha d’escriure cent vegades el seu nom per no oblidar-los: Carlos Rodríguez i Juan Ayuso, per ordre de posició en la general.

La primera setmana sencera de la Vuelta s’ha acabat i ja es poden treure conclusions. Evenepoel, amb una contrarellotge molt favorable per ell, dimarts a Alacant (a l’altra punta d’Espanya després de la jornada de descans d’aquest dilluns), està tan intractable que només té un enemic. I no sembla que siguin un renascut Enric Mas, un Primoz Roglic que fa la sensació d’anar a menys i els dos nois de la Vuelta que són aquí no per guanyar-la sinó per crear il·lusió amb 21 (Rodríguez) i 19 anys (Ayuso).

L’enemic és el mateix que va tenir Pogacar en el Tour, més enllà de l’estratègia del Jumbo. Quan es corre tan fort la primera setmana, quan es fan aquestes exhibicions que agraeix el mateix esport, potser després es paga; per un error amb el menjar o perquè un dia, amb tota la muntanya repartida entre Andalusia, Extremadura i Madrid, pot aparèixer aquest «tio de la maça» com Pedro Delgado defineix aquest subjecte invisible, malvat, pervers i roí, que castiga el corredor en el moment més inesperat. I si l’‘avi esportiu’ d’Evenepoel, ni més ni menys que Eddy Merckx, el va patir a Pra Loup, en el Tour de 1975, ningú se’n deslliura. Ni Pogacar. I, per descomptat, Evenepoel. Una carrera, amb un xaval de 22 anys al capdavant, no es pot tancar fins a la tercera setmana. «La calor serà un rival molt dur per mi, perquè ara ens dirigim cap al sud. Però com que soc feliç de líder no vull pensar en coses negatives. És impossible predir el futur».

L’estiu va tornar a Astúries

Notícies relacionades

Perquè al mur de Les Praeres, on Evenepoel corria més que l’aire, el dia que l’estiu va tornar a Astúries amb una calor fina, fina, el fenomen belga va pujar com si li anés la vida. Ni es va aixecar de la bici mentre el sud-africà Louis Meintjes, tres vegades vuitè en el Tour, guanyava en solitari. Evenepoel contra tots i tots despenjant-se. Ningú podia seguir el seu pedaleig vandàlic. Primer va petar Roglic i només Mas es va atrevir a seguir-lo, per acabar sucumbint en l’intent. «M’he passat. M’hauria anat millor si hagués regulat. Ja ho sé per a la pròxima vegada», va reconèixer el corredor mallorquí.

Els nois, per darrere, anaven remuntant. Primer van anar amb Roglic. I el van deixar enrere. Ayuso es va notar tan poderós que fins i tot no es va arrugar per canviar el ritme, per intentar recollir algun gen que Evenepoel s’hagués deixat en la pujada. Va entrar per darrere seu, mentre Rodríguez capturava Mas, amb qui va arribar a la meta, a només dos segons del líder del Movistar. «Estic content per Rodríguez i Ayuso, i de veure com està creixent el ciclisme espanyol». Fins i tot Mas estava feliç pel paper de la parella en aquesta Vuelta, tot i que no corrin al seu equip, tot i que hagin trencat la tradició de veure els últims 40 anys els millors joves vestint el seu mateix uniforme, amb l’excepció d’Alberto Contador. ¡Visca els joves! ¡Visca la Vuelta!