La ronda francesa

Vingegaard anul·la la segona ofensiva de Pogacar en el Tour

  • Dues etapes en una amb 12 minuts de diferència. L’australià Michael Matthews es va emportar la victòria a l’aeròdrom de Mende i el mallot groc va salvar la fúria del blanc.

Vingegaard anul·la la segona ofensiva de Pogacar en el Tour

REUTERS/Christian Hartmann

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

La carretera està pintada de groc. Centenars d’aficionats a les dues bandes de l’estreta i costeruda ruta que condueix a l’aeròdrom de Mende. En la llunyania es veu la imatge del fum d’un petit incendi forestal i és que l’onada de calor també afecta els francesos. Una dona vestida amb el mallot de la marxa cicloturista de Pedro Delgado és de les últimes que puja per la carretera abans que la gendarmeria ho talli tot. 

El Tour està preparat i disposat per a un nou duel. El públic està nerviós. Els aficionats que suen tinta estan inquiets. Triguen a arribar. Però estan feliços perquè, com si es tractés de l’oferta d’un supermercat, el 2x1, veuran dues etapes pel mateix preu gratuït. Primer, l’enorme esforç de l’australià Michael Matthews per guanyar l’etapa i demostrar que és alguna cosa més que un esprinter. I 12 minuts després, la sensacional escapada de Tadej Pogacar que deixa tothom secs, ¿tothom? No tothom, perquè respon Jonas Vingegaard. El soroll és eixordador. La gent vibra. En un tres i no res només hi ha el càlid asfalt entre la parella que es juga el Tour i els seus perseguidors, amb Geraint Thomas tractant d’aconseguir alguna cosa més que la tercera plaça, per reivindicar-se, atenció que vaig guanyar als Camps Elisis, i no fa tant, que va ser el 2018, abans de la pandèmia.

Però el gal·lès no té res a fer. La parella de moda se li escapa. El ritme de Pogacar és impressionant. Ni mira enrere en unes rampes curtes, menys de tres quilòmetres per a un esforç descomunal, però amb pujades duríssimes, que es fan eternes i en què un passadís humà impedeix veure on és el final, on s’acaba el patiment. Perquè, tot i que no ho sembli, Pogacar i Vingegaard pateixen, tot i que ho fan més ràpid que la resta dels participants.

A Pogacar li passa el pitjor que li pot passar. Vingegaard, un dia que perd més gregaris que en tots els Alps junts, inclòs el més luxós que es diu Primoz Roglic, s’enganxa a la seva roda, com una paparra. ¡Ah! Pogacar, que malament ho tens, el líder no es deixa anar i està igual de fort. Potser, qui sap, tot i que amb el Pirineu en el menú és una bogeria fer previsions ara, el Tour es va perdre per un mal dia als Alps.

L’aeròdrom de Jalabert

I aquí hi són tots dos per arribar a l’aeròdrom, que un dia va ser de Laurent Jalabert, sense que hi hagi asfalt pel mig entre ells i per recuperar l’essència dels grans duels, de vegades al sol, tot i que esgoti com aquest dissabte. Aquí hi ha Vingegaard i Pogacar per recordar que un dia van lluitar pel mallot groc Fausto Coppi i Gino Bartali, Jacques Anquetil i Raymond Poulidor, Eddy Merckx i Luis Ocaña i fins i tot Bernard Hinault i Greg Lemond, tot i que els dos correguessin al mateix equip.

El Tour necessita aquests duels tot i que molts els hagin de veure com a neutrals i repartir les simpaties entre un Pogacar, que malgrat el seu defalliment al Granon, és el millor corredor del món, i Vingegaard que sembla destinat a convertir-se en l’únic que no només protesta contra el seu regnat, sinó que està disposat a provocar la seva abdicació, almenys en el Tour.

Notícies relacionades

Arriben els dos junts. Sense bonificacions Vingegaard només es preocupa a no deixar-se anar en l’últim instant perquè no vol regalar al seu rival ni un segon de glòria, no sigui cas que l’animi més del compte. Ha sigut el duel de Mende, que va començar amb la carretera pintada de groc i va acabar amb un mallot del mateix color salvant amb nota la segona ofensiva del seu únic rival. El Pirineu cada cop és més a prop, arriba dimarts. El duel és viu. Facin apostes i reparteixin les seves impaties entre un noi danès i un noi d’Eslovènia.