La ronda francesa

El Tour ja mira a les llambordes de l’‘Infern del Nord’

La prova es reprèn aquest dimarts entre Dunkerque i Calais en l’estrena de la carrera als seus territoris naturals.
Dimecres, amb les pedres de la París-Roubaix, i divendres, amb la pujada a la Planche des Belles Filles, es viuran dues etapes claus per al desenvolupament de la competició.

ASO

Molts alemanys, neerlandesos i belgues que aquest dilluns circulaven per les autopistes dels seus països es devien quedar totalment estranyats al veure tants i tants cotxes acreditats del Tour, entre aquests els de la caravana publicitària, que es traslladaven des de Dinamarca al nord de França, després d’un dia sense competició, després de dues jornades de decepció esportiva en terres daneses i amb l’esperança que les etapes dibuixades aquesta setmana tornin la salsa i l’esperit de competició a la ronda francesa.

Els corredors, de moment els 176 que van sortir a Copenhaguen, una ciutat colpejada per un tiroteig irracional, segueixen sense novetat i aquest dilluns ja van entrenar pels voltants de Dunkerque, d’on surt la quarta etapa, la primera en territori francès, amb un guió de turons per mirar de buscar l’emoció i despertar algun atac entre les figures de la prova.

Però sobretot dimecres caldrà estar pendent de les llambordes pròpies i comunes de la París-Roubaix, perquè el Tour es vesteix amb el vestit de l’‘Infern del Nord’ per viure una etapa que pot ser tan decisiva com les jornades claus anotades als Alps (la setmana que ve amb el Granon i Alpe d’Huez) i la següent al Pirineu (amb Peyragudes i Hautacam). A les llambordes pròximes a Roubaix, tot i que sense passar per enclavaments de llegenda com el Carrefour de l’Arbre, es pot perdre un Tour perquè si se cedeix una minutada després serà impossible de recuperar amb l’arribada de l’alta muntanya.

Notícies relacionades

Per aquesta raó, en competició o en entrenament, totes les estrelles de la carrera van entrenar sobre el ‘pavès’ francès o bé van buscar l’alternativa de les llambordes belgues, com Tadej Pogacar que, entre altres carreres, es va apuntar al Tour de Flandes i gairebé el guanya.

Tothom sap que aquest dimecres Wout van Aert (el líder) i el seu enemic esportiu irreconciliable, Mathieu van der Poel, fins ara en posicions de rereguarda, la faran grossa. Tots dos són com un llibre obert i de les conseqüències que puguin portar, amb un Primoz Roglic que sempre anirà a roda del mallot groc, algun pot sortir molt tocat abans que divendres arribi la primera cita amb les cimeres, a la Planche de les Belles Filles, on Pogacar va guanyar el Tour del 2020 amb una gesta per a la història.