Ciclisme

El Tourmalet: la Volta, en l’univers de Dalí

  • La ronda catalana arriba aquest dimarts a Perpinyà per perfumar-se amb l’aroma del Tour.

El Tourmalet: la Volta, en l’univers de Dalí

LA VOLTA

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Salvador Dalí va dir una vegada que Perpinyà era el centre del món. I al geni de Figueres se li podien permetre totes les excentricitats, sobretot quan es posava a parlar de ciclisme i, sobretot, del Tour, d’aquest Tour amb què pintava les tardes de juliol, mentre els ciclistes l’inspiraven, mentre es retorçaven suats i cansats per les costes més dures dels Alps i el Pirineu i, per descomptat, sobre la ruta d’aquest Tourmalet que dona títol a aquestes línies.

I Perpinyà és aquest dimarts el centre de l’univers ciclista a l’acollir la segona etapa de la Volta. I és aquesta Volta que recull l’aroma del Tour, amb els gendarmes, amb la policia nacional francesa, amb les carreteres bloquejades, perdó ‘route barrée’, com si la Grande Boucle, en petit, això sí, s’hagués traslladat a la primavera per avançar una mica les seves dates tradicionals de celebració.

França i el ciclisme

Notícies relacionades

França s’aboca amb el Tour, però evoca aquest sentiment a les carreres que acull més enllà de la seva gran creació ciclista. París-Niça i Critèrium del Dauphiné, són com Tours, amb els mateixos mallots i cotxes que després s’exhibiran en la gran cita de juliol. La Volta també és una carrera ubicada al si de proves del Tour. Tot i que l’organització és totalment sobirana i obra de la secció de ciclisme de la Unió Esportiva Sants, el Tour els auxilia en temes de televisió i continguts diversos. La direcció de carrera va als cotxes vermells que després serviran per portar l’ordre i control a les etapes de la ronda francesa. I, quant a la participació, són diverses les figures que després miraran d’exhibir-se en la Grande Boucle i que ara es troben competint per Catalunya.

Perpinyà és, per tant, aquest centre del món definit per Dalí. Una vegada va explicar que l’encantava pintar amb la tele posada, amb els ciclistes pujant ports, amb mel al bigoti, a l’espera que una mosca agonitzés entre els seus llavis. Així era l’artista, que estimava els ciclistes, com Picasso, a qui li agradava prendre pastis a les terrasses provençals mentre els germans Lazarides li explicaven les aventures viscudes en el Tour. No és la primera vegada que ho explico, però són històries que em fascina recordar i repetir perquè són la pura essència d’aquest esport que de vegades posa la pell de gallina i en d’altres deixa l’aficionat preocupat, com quan els serveis de la Volta rodegen Sonny Colbrelli, a qui se li para el cor per uns instants a la meta de Sant Feliu de Guíxols.