La París-Niça

Jakobsen triomfa en la batalla del vent

La segona etapa es va caracteritzar pels ‘ventalls’ i la força descomunal del Jumbo

Jakobsen triomfa en la batalla del vent

PARÍS-NIZA

1
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

A l’equip Jumbo li va sortir tot gairebé perfecte en la segona etapa de la París-Niça. I aquest gairebé va venir donat perquè només els va faltar la victòria a la figura d’aquest autèntic fenomen de la bicicleta que es diu Wout van Aert, superat en l’esprint final pel velocista més en forma en aquests compassos inicials de la temporada ciclista, el neerlandès Fabio Jakobsen, un ciclista que sempre correrà marcat per la brutal caiguda soferta a la Volta a Polònia 2020, que gairebé li costa la vida.

Notícies relacionades

Si algú sap confeccionar traçats de carreres és l’organització del Tour, responsables també de la París-Niça, com ho són, així mateix, del Dauphiné, la París-Roubaix o la Lieja-Bastogne-Lieja. I la zona escollida per a aquesta segona etapa, el lloc per animar una jornada plana predestinada a un esprint massiu, només es podia trencar gràcies al vent. I d’aire, camí d’Orleans, on va acabar l’etapa, n’hi va haver per donar i vendre, un fenomen que podia aprofitar un equip fort, resistent, especialista a organitzar ‘ventalls’ o talls del pilot, un com Jumbo, amb ciclistes per posar la París-Niça potes enlaire. I allà van ser, el líder, Christophe Laporte, Van Aert i per descomptat Primoz Roglic, llançat cap a una victòria en la ‘carrera del sol’ que se li va escapar fa un any per caigudes i avaries.

Com si fossin impulsats per un motor, el vent va marcar la segona etapa i el camí del Jumbo per tornar a clavar un cop cruel a la resta d’equips, amb l’excepció del Quick Step, que buscava el que va aconseguir, una victòria de Jakobsen que sempre es va mantenir en el grup marmessor, amb un pilot destrossat en mil trossos, des que es va iniciar el xafarranxo de combat. Al final va superar Van Aert i va deixar sense tots els premis a què aspirava un Jumbo tan superior que, per ara, i amb dues jornades liquidades a la París-Niça no hi ha ningú que els faci ombra o aconsegueixi córrer sota l’influx del seu mateix aire.