Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat

Quan tu ets bo, ets molt bo. I si ets extraordinari, llavors pots estar segur que la faràs grossa quan vulguis o quan ho necessitis. Ni tan sols saber què passarà, ni tan sols que el teu anunci aparegui a la tele en ple plasma o que ressoni amb eco al pilot de la Vuelta i als autobusos de la resta d’equips, impedirà que tu, que ets la repera, que ets un dels escollits, ho intentis i ho aconsegueixis.

Abans que comencés la tremenda etapa de Covadonga (expliquen els setciències que l’etapa de demà sí que és la reina, però gairebé ja no compta), algú es va acostar a l’eslovè Primoz Roglic, favorit per guanyar la seva tercera Volta consecutiva, i li va preguntar com es trobava. La seva resposta va ser, repeteixo, d’anunci televisat: «Fa tres setmanes que espero aquest dia, aquesta etapa, aquesta pujada». Més clar, l’aigua, senyors.

L’excusa dels perdedors

Quan tu ets bo i tens la mala sort de coincidir amb dos o tres monstres, et passen les coses que li passen, per exemple, a Mikel Landa i a Enric Mas, que llueixes però no guanyes perquè sempre apareix el millor, l’extraordinari, el monstre, el caníbal. I el que va fer ahir Roglic va ser el que tothom esperava. Sortir disparat quan va veure que es movia el primer rival perillós. Que no va ser Mas, que no va ser ‘Superman’ López, que va ser el gran, l’immens, Egan Bernal. Va arrencar amb ell. Se’n va anar amb ell. Es va aprofitar d’ell. El va utilitzar. I, al final, el va esclafar. Que és el que feien els grans, els immensos, Eddy Merckx i/o Miguel Indurain (jo no escric sobre dopats).

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Roglic ha viscut, s’ha mogut i ha corregut com si estigués a la seva Eslovènia natal. Fred, muntanya, pluja, inestabilitat i duresa. I s’ha convertit en immortal. Tenia tantes ganes de decidir la Vuelta que, al creuar la meta, ni tan sols ha aixecat els braços per a la foto. No la necessita. Ell vol el triomf, no la foto.

Els altres tenen el consol dels perdedors: m’ha guanyat un caníbal, m’ha guanyat el millor. I punt. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat... en vermell.