La ronda espanyola

Vuelta 2021: un esprint abans de la gran muntanya extremenya

  • L’etapa 13a va ser la més llarga de la carrera amb 203 quilòmetres, com a cita prèvia a l’ascens d’aquest dissabte al Pico Villuercas.

  • El francès Florian Sénéchal reemplaça el seu company Fabio Jakobsen en l’esprint després de punxar i s’anota la victòria per sorpresa.

Vuelta 2021: un esprint abans de la gran muntanya extremenya

LA VUELTA / CHARLY LÓPEZ

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Hores de carretera plana, de xerrameca en el pilot, un grup de ciclistes que disputa la Vuelta i que se sent feliç perquè s’ha apagat el forn que dijous es van trobar encès camí de Còrdova. Molt temps per fixar-se en el paisatge, entre Andalusia i Extremadura, una ruta de rectes llargues, amb l’autovia molt lluny, on bufa el vent de cara, un aire que retarda el pilot, un dia que tothom sap que acabarà en esprint, tot i que qui guanya a Villanueva de la Serena, davant la mirada del seu esportista més famós, José Manuel Calderón, és un triomfador per sorpresa, el ciclista francès Florian Sénéchal.

A ningú se li ocorre una bogeria ja que no hi ha una muntanya de descens temorós, com dimarts a Màlaga. No hi és Primoz Roglic per jugar-se el coll, que ja ha caigut dues vegades. I tampoc hi ha gaire combat quan el vent talla el pilot, a 58 quilòmetres de la meta. No és dia per treure de polleguera ningú. Tampoc va enlloc, només a buscar publicitat televisiva, l’escapada nostra de cada dia amb Luis Ángel Maté, Álvaro Cuadros i Diego Rubio. Van 13 etapes i encara no hi ha hagut una victòria espanyola, com no n’hi va haver tampoc en el Tour ni en el Giro, tot i que aquí, a diferència de les altres dues grans rondes de tres setmanes, sí que hi ha un corredor espanyol, un mallorquí, Enric Mas lluitant per la victòria i donant un plus d’al·licient al combat per la general.

Mas aixeca el cap en el pilot i mira d’endevinar en l’horitzó la imatge d’una muntanya extremenya. Ja li han parlat del Pico Villuercas, a l’altura de Guadalupe, un poble que es va fer famós el 1956 perquè allà es va rodar ‘El pequeño ruiseñor’ amb Joselito. «Li hem explicat a Mas com és la muntanya i el tram de formigó que hi ha en l’aproximació», explica Pablo Lastras, un dels directors del Movistar. No hi ha sorpreses inesperades. Tot està apuntat al llibre de ruta. I, tot i que Roglic es faci el despistat amb això que aquest any no ha pogut assajar al recorregut, el Jumbo té observadors que van per davant i que expliquen el que veuen, els perills que hi ha, tot i que dimarts se’ls escapés el detall d’anotar com de relliscós que era el paviment en el descens del port malagueny d’Almáchar on el ciclista eslovè va caure.

Més enllà del Pirineu

La Vuelta fa uns anys que mira de demostrar que hi ha vida escaladora més enllà del Pirineu, de Sierra Nevada i dels llacs de Covadonga, que pugen el pròxim dimecres. Que si es busca es troba una muntanya en qualsevol punt d’Espanya que pugui servir perquè els corredors vibrin una lluita sobre les seves bicis. I Extremadura, tantes vegades oblidada per la ronda espanyola i per tantes altres coses, no n’és l’excepció. Si aquest dissabte volen, si poden, en els 16 quilòmetres del Pico Villuercas hi ha territori per a un atac, per a una ofensiva o per a una defensa en tota regla. Enric Mas, tot i que falli –farà mal però convencerà– ho ha de provar perquè les oportunitats s’acaben i perquè més val caure com un lluitador que arribar a Santiago, on aquest any acaba la carrera, a roda del mallot vermell, bén enganxat, amb podi però sense glòria.

Notícies relacionades

I tots aquests pensaments, com afrontar un dia clau a la Vuelta, afloren mentre es roda en pilot, es parla amb companys i rivals, se sent el soroll de les rodes i els frens, que ara que gairebé tots són de disc, grinyolen més que abans.

Per fi es veuen les cases de Villanueva de la Serena, on retirat Jasper Philipsen, només sembla haver-hi un candidat a la victòria: Fabio Jakobsen. Però el neerlandès punxa quan es prepara l’esprint, així que al seu company Sénéchal, al seu amic, el que va estar sempre al seu costat quan gairebé es mata a Polònia, li donen l’ordre que el reemplaci en l’esprint. I tan bé ho fa que fins i tot guanya.