La ronda espanyola

Vuelta 2021: Roglic, massa ràpid, molt inconscient

  • El ciclista eslovè ataca en la pujada a Almáchar i va a parar a terra en el descens.

  • La baixada era molt relliscosa i un perill en la desena etapa guanyada per Storer i on el principal favorit va deixar que el noruec Eiking es vestís de vermell.

DEPORTES  CAIDA DE ROGLIC

DEPORTES CAIDA DE ROGLIC

4
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

La Vuelta, el Tour o el Giro es guanyen a base de cames però també amb el cap fred. Quan s’ataca, sobretot sent el líder, cal analitzar la situació abans de demarrar. Els vells cronistes sempre es pregunten: ¿ho hauria fet Miguel Induráin? I quan la resposta és un no rotund, llavors entren els dubtes. I quan es veu el líder per terra, tot i que aquest dimarts cedís el mallot vermell, encara més. Sobretot quan era una veu a crits en el pilot que el descens a Almáchar, una trampa de guineus, era més relliscós que una pista de gel. Llavors la qüestió no té debat: ¿on anava Primoz Roglic?

La desena etapa va ser una sorpresa i el dia que el Jumbo de Roglic va permetre una fuga consentida que va arribar a tenir més de 12 minuts, amb el vencedor, Michael Storer, el mateix del Balcó d’Alacant, i amb el nou líder, el noruec Old Christian Eiking, sense res destacable en la seva carrera ciclista.

Va ser una sorpresa perquè ningú creia el que passaria. De sobte, gairebé per màgia, a 16 quilòmetres de la meta i a tres del cim, es va veure Roglic. No era un miratge. Era el líder que atacava la resta, que saltava en solitari, anava a totes, que em segueixi el que pugui. I el que podia, Enric Mas, va preferir actuar amb cautela i esperar l’auxili de Superman López, que va mantenir el ciclista eslovè sota control, amb un màxim de 18 segons d’avantatge, mentre que per darrere Egan Bernal tornava a cedir per demostrar que la seva bateria està molt per sota de la càrrega que va exhibir per guanyar el Giro.

¿Per què no va sortir Mas a la seva captura? ¿Cames estranyes després de la jornada de descans a Almeria? Doncs tot el contrari. «Sabia que era una baixada perillosa, i que potser qui ho intentés i es passés una mica relliscaria en algun revolt, perquè l’asfalt era molt perillós. Jo mateix he baixat amb molta cautela perquè no volia caure».

Va coronar Roglic la trampa d’Almáchar, cim del cicloturisme malagueny, amb 18 segons d’avantatge sobre la capa de Superman, que marcava una altra vegada a Mas el camí a seguir. I en ple descens, en un revolt d’asfalt tan fi com un rostre acabat d’afaitar, la roda posterior de Roglic va derrapar, va patinar el corredor eslovè, va anar a parar a terra i va quedar semi atrapat en el buit de la barrera de seguretat amb la fortuna que li va faltar a Alejandro Valverde en la seva caiguda d’Alacant. Rascades, la cadena sortida i Mas i Superman que el capturen per deixar el seu atac en foc d’encenalls i per a un altre dia una nova ofensiva, potser més fructífera en segons, potser aquest dimecres en la costerudíssima arribada a Valdepeñas de Jaén.

Va ser valent, però ¿va ser inconscient? I és allà on s’ha de considerar una circumstància remarcable. Roglic no coneix aquest any el recorregut de la Vuelta. La corre a cegues amb el convenciment que la força l’acompanya i que estant bé no hi ha mur que se li resisteixi ni baixada que pugui destruir tots els seus plans.

Aquest dimarts, arriscar podia tenir conseqüències. Es va veure entre els ciclistes de l’escapada. Quan miraven d’accelerar més del compte es quedaven sense carretera i fins i tot Álex Aranburu se’n va anar a terra. I es va veure per darrere, amb un Enric Mas que va preferir entregar uns segons que donar-se un cop de cap de conseqüències imprevisibles.

Notícies relacionades

«¿Estàs bé?», li va preguntar el ciclista mallorquí a Roglic quan va acabar el descens i ja eren a la platja de Rincón de la Victoria. I aquest li va respondre que sí. Ja feia una bona estona que l’eslovè havia sigut capturat pels seus perseguidors. Ja havia desistit veient que la carretera era com la dita que el cementiri està ple de valents.

Una vegada va dir Jacques Anquetil que per guanyar el Tour calia pujar ràpid i baixar amb cautela. Aquesta frase forma part gairebé de la prehistòria d’aquest esport. Però potser aquest dimarts traslladada a la Vuelta, hauria anat bé que Roglic l’apliqués. La sort està tirada.