La ronda espanyola

Una caiguda massiva enterboleix l’etapa més plàcida de la Vuelta

  • El corredor francès Kenny Elissonde és el nou líder de la carrera, després que Rein Taaramäe es veiés embolicat en un ‘amuntegament’ que es va produir quan faltaven 11 quilòmetres per a Albacete.

  • Jasper Philipsen derrota en l’esprint Fabio Jakobsen en l’arribada a la ciutat manxega després d’una etapa calorosa.

Una caiguda massiva enterboleix l’etapa més plàcida de la Vuelta

LA VUELTA / PHOTOGOMEZ SPORT

4
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Quan es pregunta a un corredor que ha esquivat una caiguda què sent al veure que s’amunteguen cossos i bicicletes davant seu, com si fossin ferits en combat, parla de pànic, de cabells de punta, de por per no poder evitar el que moltes vegades és impossible; no hi ha espai, no hi ha carretera lliure i, a sobre, el prat o la terra resseca per la calor d’Albacete no és un lloc de salvació: un clot convida també a anar-se’n a terra. És l’hora de l’accident.

Camí d’Albacete els ciclistes de la Vuelta sabien que només calia hidratar-se bé per sortir el més ben parats possible del càstig de la calor. Els directors ja havien vist de bon matí que el temut vent manxec estava de vacances, com mig Espanya, i no trencaria la carrera en bocins, en petits grups a la caça uns dels altres. Si no sorgia un inconvenient inesperat, no hi havia una altra lectura a la cinquena etapa que no acabés amb un esprint massiu.

A casa seva, la dona del fins aquest dimecres líder, Rein Taaramäe, penjava un tuit amb el seu marit a la televisió, vestit de vermell, i el gos de la família amb un mallot de l’equip Intermarche, perquè tothom comprovés que el ciclista estonià arribaria a Albacete un altre dia més com a líder de la carrera.

No va ser així. Perquè es va produir l’inconvenient inesperat. Faltaven 11,6 quilòmetres per a Albacete, grup compacte, l’escapada nostra de cada dia (Pelayo Sánchez, Oier Lazkano i Mikel Azparren) ja havia sigut capturada. L’esprint era imminent. Tiraven ja equips com l’Alpecin, el conjunt del guanyador del dia, Jasper Philipsen. Tot preparat. I, de sobte, s’obre la carretera. Uns a sobre dels altres. Els que busquen la salvaguarda de la terra també cauen. Alguns, com Romain Bardet, surten rebotats i acaben malferits, com Mikel Nieve. I allà, enmig de l’‘amuntegament’, apareix Taaramäe, aixecant-se del terra amb la bici mig avariada.

Ningú s’espera. Tots segueixen. És igual que els companys d’equip s’endarrereixin. No hi ha res a fer, l’esforç, la il·lusió de la companya que fins i tot ha vestit el gos amb el mallot de l’equip, el ciclista que somiava aguantar un altre dia de vermell... tot se’n va en orris. Per una caiguda es regala el liderat al corredor francès Kenny Elissonde, que va passar a la fama quan el 2013 va guanyar en solitari la gran etapa de l’Angliru. «Em sap greu per Taaramäe, perquè és una persona a qui s’agafa carinyo. Però jo estava entre els 15 primers perquè m’havien dit que si bufava l’aire el gran grup es podia tallar. M’hauria agradat guanyar aquest mallot vermell amb les meves pedalades i no per una caiguda de l’adversari, però així ho ha volgut el destí», explicava Elissonde a Albacete.

Potser és només un líder per accident d’una sola etapa perquè aquest dijous a Cullera, ja al costat del mar, amb el gran grup esperant que la brisa del Mediterrani refresqui una mica l’ambient, hi torna a haver una arribada curta però costeruda i amb Primoz Roglic enganxat a la seva bicicleta, a tot just 5 segons de diferència a la general, tot i que el ciclista eslovè no s’ho proposi, el normal és que el superi per força i cames.

Notícies relacionades

Bardet, malparat, torna a evidenciar que és un ciclista castigat per les caigudes. I moltes vegades no se sap per què passen aquestes coses. És hàbil i ràpid baixant, però accidents al Tour i ara a la Vuelta han posat la seva carrera esportiva costa amunt. Arriba a Albacete a ritme cicloturista, perquè li fa mal la cama dreta. I fins i tot s’ajuda amb la mà per donar-se impuls, una mica més de força per moure els pedals amb la cama ferida.

Philipsen derrota Fabio Jakobsen. Van dos a un en el seu duel particular. Si el vent murcià no ho impedeix, tornaran a veure’s les cares dissabte davant la platja de la Manga, després de la costa d’aquest dijous i la cita de divendres amb la serra alacantina, on haurà de quedar espaiosa, amb només favorits, la part noble de la general.