El Tourmalet
El Tour de les arribades en baixada
Oficialment, fins aquest dimarts només s’han programat dues arribades en alt, en les dues primeres etapes, ja que Tignes no va obtenir aquesta catalogació
Contra gustos no hi ha res escrit, i els de Christiam Prudhomme, director del Tour, es decanten a favor de les etapes de muntanya que acaben en baixada. Altres especialistes, aficionats, ciclistes i periodistes, potser preferien un altre disseny d’etapes, alguna arribadeta més amb carretera costeruda, tot i que fos una pujada de ‘cabres’ de les habituals de la Vuelta; curtes, de vegades de tot just un quilòmetre, que seria un pecat considerar-la com una muntanya de veritat, però que activen jornades que, d’una altra manera, acabarien en una arribada massiva... a la Grande Boucle perquè guanyés Mark Cavendish i enviés a fer punyetes el rècord d’Eddy Merckx.
Per cert, explica Merckx que, malgrat que no l’amoïna que l’esprintador britànic li tregui la seva plusmarca, no té res contra Cavendish, a qui admira i explica que, quan ‘Cav’ era més jove i igual com altres promeses del ciclisme anava a córrer a Bèlgica, ell l’acollia a casa perquè no anés a un hotel, com feia amb altres joves de brillant futur. I que Cavendish va ser l’únic que, abans d’anar-se’n, va deixar perfectament neta i ordenada la seva habitació.
El repàs del recorregut
Però tornem al tema. Si repassem el recorregut del Tour superat fins ara, oficialment, només s’han programat dues arribades en alt; les dues primeres jornades a la Bretanya, allà on van guanyar Julian Alaphilippe i Mathieu van der Poel. I res més, perquè, tot i que la segona etapa alpina va ascendir a Tignes, la pancarta del cim estava situada a un quilòmetre de la meta. I així s’ha arribat al Pirineu. Durant la segona setmana de competició, molt més sosa que la primera, potser un dels inicis de Tour més intensos que es recorden, no es va programar cap meta en altitud, ja que el doble pas pel Ventor va acabar amb un llarg descens perquè guanyés Wout van Aert l’etapa. I, les dues jornades inicials al Pirineu, s’han resolt en un descens i en un pla.
Notícies relacionadesAfortunadament, aquest dimecres i aquest dijous, arriben les dues muntanyes amb meta de veritat als núvols, sobretot al coll de Portet, per sobre dels núvols de Saint Lary, i després a Luz-Ardiden després del pas pel Tourmalet, la muntanya més famosa de la història de la carrera i que dona vida a aquest blog.
També és cert que amb més arribades en alt i veient l’estat de forma de Tadej Pogacar la classificació general, lluny de canviar, hauria pogut marcar encara més diferències a favor del corredor eslovè. Però del que no hi ha cap dubte és que hauria activat molt més la baralla entre els seus perseguits i la lluita pel podi de París.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
