Cavendish, a un triomf de Merckx al Tour de França

El Tour sense la història seria com una bicicleta sense rodes. El Tour és la carrera on tot un campió del món, Julian Alaphilippe, es posa al servei del velocista del seu equip, que no és un qualsevol, sinó Mark Cavendish, tots drets, perquè guanyi l’etapa, la tercera aquest any, la 33a en la prova. I és llavors quan cal obrir el llibre de la Grande Boucle per tornar a trobar-se amb el més gran, que és Eddy Merckx, el que més etapes va aconseguir, 34, el que va guanyar cinc vegades a París, el que es va atipar d’anar de groc i el que tindria sis triomfs si un guillat no li hagués fotut un cop de puny al fetge quan ascendia per l’oblidat Puy de Dôme el 1975.

Per això, quan Cavendish va aixecar Alaphilippe, entre els crits d’alegria dels seus companys del Deceuninck, feia alguna cosa més que agrair-li el servei prestat, el sacrifici, l’haver-lo cuidat i l’haver posat un ritme infernal perquè a ningú se li ocorregués escapar i amargar-li el triomf a ‘Cav’.

Number 33 for the "Manx Missile" 🇮🇲 @MarkCavendish after excellent work from @deceuninck_qst

Relive the final KM in Valence

La 33ème pour le "Manx Missile" 🇮🇲 @MarkCavendish après un très gros travail de @deceuninck_qst.

Revivez le dernier kilomètre à Valence!#TDF2021 pic.twitter.com/Z1Vlr2w3K7

— Tour de France™ (@LeTour) 6 de julio de 2021

Era el mateix Cavendish, que diumenge va salvar el fora de control per menys d’un minut a Tignes. Per a ell va ser com guanyar l’etapa perquè els cims no són el seu, tot i que moltes vegades, i tot el món ho sap, les ha esquivat entre empentes i cotxes salvavides. Cavendish s’havia fet famós perquè sabia com pocs calcular el temps just per no quedar fora de control i quan la pujada se li allargava més del compte es llançava com un possés en les baixades, en el que abans es deia un descens suïcida. Però ¡ai! del pobre que perdés la seva roda, perquè no agafar-se a Cavendish en la baixada significava arribar a meta amb els temps tancats i anar-se’n cap a casa, cosa que els va passar als dos velocistes francesos (Arnaud Démare i Bryan Coquard) a Tignes.

L’ensurt del dia

Cavendish té almenys l’oportunitat de París, on arribarà segurament vestit de verd, com a ciclista amb més punts pels seus llocs en les arribades, si no li falla la calculadora al Pirineu. I si guanya als Camps Elisis o no ho torna a fer abans igualarà Merckx en nombre d’etapes, amb una xifra que quan la va establir ‘El Caníbal’ semblava que ningú l’assoliria a no ser un dels millors velocistes de tots els temps que tots anomenen ‘Cav’.

Notícies relacionades

I a l’horitzó... el Mont Ventoux

Fa 22 anys Induráin va dir prou

I malgrat que només veient el resultat es pensés que havia sigut una etapa de transició, tots a roda, sobre tot Tadej Pogacar, el dia va ser més aviat el contrari i un avís del que pot ocórrer demà a Nîmes si el vent bufa de nou i amenaça de trencar el pilot en mil trossos. A 16 quilòmetres de Valence, on va començar a diluviar després d’arribar els ciclistes, es va tallar el pilot i quina va ser la sorpresa quan entre els de davant no estava Pogacar.

Va ser un ensurt tremend per al jove corredor eslovè, sobretot perquè per enllaçar no va tenir cap company d’equip al costat i va ser ell personalment el que va haver de realitzar la captura amb la imatge del Ventoux, que aquest dimecres es puja dues vegades, en l’horitzó. 

Etapa 10 + CG #TDF2021 (10/21) pic.twitter.com/2KBmwJj3Jk

— Javier Gilabert C. (@tourdegila) 6 de julio de 2021