Cavendish s’engrandeix com a mite amb la seva 31a victòria al Tour

A l’oest del Mont Saint Michel Mark Cavendish va engrandir una mica més la seva estampa de mite del ciclisme. Van tornar les llàgrimes i les emocions que Mathieu van der Poel va provocar diumenge a l’homenatjar de groc el seu avi Raymond Poulidor. Era ‘Cav’ abraçant-se amb els seus companys, Julian Alaphilippe, el primer, abans d’asseure’s sobre una vorera de la fortificada ciutat bretona de Fougères, on ja havia guanyat fa sis anys, i posar-se a plorar. Va ser la seva 31a victòria, a només tres del rècord absolut que posseeix, naturalment, Eddy Merckx.

Arribava Cavendish a la sortida de Redon amb cara d’emprenyament, com tants i tants companys de pilot. Ell havia caigut el dia abans, en una jornada convertida en drama. Era hora d’elaborar comunicats de protesta, de retardar un minut la sortida, de baixar en el quilòmetre u i de recórrer els primers 10 a ritme cicloturista, com si fossin els protagonistes de ‘Verano azul’.

Els embenats de Roglic

Partia també, com ell mateix es definia –mai s’ha de perdre el sentit de l’humor–, «la mòmia» del Tour. La mòmia era Primoz Roglic amb embenats al cul, a les cames, a l’esquena, als braços, vaja, a tot arreu del cos menys al cap. I tants i tants damnificats per una etapa infame, maleïda i fins i tot criminal; un dia per oblidar.

Cavendish, 36 anys, gos vell, sabia que no havia de malgastar forces. Per un dia la carretera era ampla i ningú volia espatllar-ho, ni els més salvatges, i ell sempre ha sigut un d’ells, perquè per alguna cosa és de l’illa de Man, famosa per acollir una de les carreres de motos més perilloses del planeta.

🤩 A symbolic win for the Wolfpack!

🤩 Un succès symbolique pour le Wolfpack !@MarkCavendish 💪#TDF2021 pic.twitter.com/ymY5QmYZAr

— Tour de France™ (@LeTour) 29 de junio de 2021

I se la va jugar, com tants d’altres, perquè el jove belga Brent van Moer, de la generació del 98, com Tadej Pogacar, va decidir resistir, amargar-li la festa a Cavendish, tant que només el van poder capturar quan estava a 180 metres de la meta. Horrible que t’agafin quan ja gairebé es pot tocar la línia d’arribada amb les mans. Era l’altra imatge del dia després d’acabar l’etapa, la de la desolació, la dels companys del Lotto belga consolant el ciclista capturat, després d’haver atacat en el moment en què va acabar la protesta anticaigudes. 

Quan el va avançar Cavendish, enfurismat, a 60 per hora, veient-se guanyador de nou al Tour, gairebé li cauen les lletres publicitàries del mallot. Segur que fins i tot el va desestabilitzar per la força del vent, per la fúria movent els pedals d’un corredor que ja ha sobrepassat les 150 victòries i que el 2011 va ser campió del món.

La retirada

Notícies relacionades

Vaga dels ciclistes del Tour per les caigudes

Fa 22 anys Induráin va dir prou

Fa un any, amb el ciclisme encara parat per la pandèmia, Cavendish estava desanimat. Ja es veia com un corredor del passat, aquell que a Anglaterra era tan famós com Brad Wiggins i Chris Froome. Volia retirar-se però Patrick Lefevere, el mànager del Deceuninck, li va oferir un contracte i fins i tot se’l va emportar al Tour a última hora creient en ell.

Sense caigudes, amb la felicitat de Cavendish, amb Bretanya en el record, ja en terres del Loira, Enric Mas, setè de la general, confia en ell mateix, com mai. «Crec que faré una bona contrarellotge tot i que aquest any m’està costant una mica més». Per ara, no ha fallat i allà està, a un segon de Pogacar, que avui, per què no, pot ja vestir-se amb el jersei groc. A Cavendish, certament, li és igual.  

Etapa 4 + CG #TDF2021 (4/21) pic.twitter.com/WFhOXORuon

— Javier Gilabert C. (@tourdegila) 29 de junio de 2021