la ronda italiana

Egan Bernal surt més líder del Giro d’Itàlia al Zoncolan

  • La ‘maglia rosa’ descobreix entre la boira que només Simon Yates sembla estar entossudit a truncar el seu viatge triomfal cap a Milà.

  • Vlasov, Carthy i una altra vegada Evenepoel fallen al cim alpí, on venç Lorenzo Fortunato, de l’equip d’Alberto Contador.

Egan Bernal surt més líder del Giro d’Itàlia al Zoncolan

GIRO DE ITALIA

4
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

Entre la boira de la muntanya Zoncolan Egan Bernal va sortir moltíssim més líder del Giro. Sobre un asfalt relliscós, la ‘maglia rosa’ va descobrir que quan els percentatges són terribles només apareix un rival, un que estava amagat, que puja gairebé (només gairebé) tan bé com ell i que es diu Simon Yates, disposat a intentar la proesa d’apartar el corredor colombià de l’Ineos d’una primera plaça de la general que té ben amarrada.

Cada muntanya que s’està pujant en aquest Giro es converteix en un escenari en què Bernal esgarrapa un temps que el va impulsant a poc a poc cap a la victòria final. El Zoncolan no va ser gaire diferent a les muntanyes menys dures superades fins ara. El corredor colombià va ser el més fort, el que va contraatacar Yates, convertit en l’únic dels rivals que es va atrevir a provar la ‘maglia rosa’. I una vegada més va veure que la resta de contrincants, amb Remco Evenepoel al capdavant, que sense estar enfonsat cada vegada està a més distància de la lluita per la victòria, és lluny de plantar-li cara en els moments decisius de la carrera.

El conjunt Astanà, amb el sacrifici de Luis León Sánchez i Gorka Izagirre (els ciclistes espanyols que segueixen en aquest Giro només estan per treballar com a bons gregaris), va tractar durant tota l’etapa de desgastar Bernal i el seu seguici. I a l’hora de la veritat no van aconseguir ni una cosa ni l’altra, perquè l’Ineos va arribar sencer a la zona decisiva del Zoncolan i el seu líder es va mostrar una mica més que intractable. I per a més desesperació el seu líder, Aleksander Vlasov, es va quedar sense forces en el moment decisiu i no va poder respondre a l’atac de Yates, controlat per Bernal.

En la victòria d’un jove i feliç italià anomenat Lorenzo Fortunato, un corredor de l’equip Eolo Kometa, apadrinat per Alberto Contador, el Zoncolan es va convertir en la muntanya on Hugh Carthy, el tercer classificat de la Vuelta 2020, el britànic que pretenia buscar unes pessigolles inexistents a la ‘maglia rosa’, també va flaquejar per a més tranquil·litat de Bernal.

El duel que mai ha existit

La boira, al contrari del que físicament havia de ser, va deixar el territori Giro molt més clar per a Bernal. Va anul·lar definitivament el duel Bernal-Evenepoel que mai ha existit. Va posar en evidència una vegada més que el líder de l’Ineos està unes pedalades per sobre dels altres; fa el que vol i quan vol. I a més a partir d’ara, amb un escenari encara carregadíssim de muntanya i sense que les Dolomites hagin aparegut encara en el guió del Giro, Bernal ja no té per què atacar, només defensar-se, només estar pendent de no perdre la concentració, administrar les forces dels seus companys i anul·lar, només si és necessari, les reaccions dels seus oponents; i de fet, córrer molt més tranquil sabent que només ha d’estar pendent de Yates.

«He corregut tranquil perquè sé que no he d’atacar a cada muntanya. Només he de fer la meva carrera i sobretot no perdre la concentració», va declarar Bernal al canal Eurosport. El Giro comença a ser seu però no es pot despistar en la setmana de carrera que encara queda per cobrir. Si no li falla l’esquena, que tant l’ha fastiguejat últimament fins al punt de provocar la seva retirada del Tour 2020, serà difícil que algú li planti cara fins a Milà. Però no es pot despistar.

El millor equip

Per evitar-ho compta amb el millor conjunt, un Ineos que lidera amb facilitat la classificació per equips i en què corren magnífics ciclistes com Jonathan Castroviejo, capaç de deixar el seu líder a tres quilòmetres del cim del Zoncolan, on començava l’infern de percentatges inhumans. Castroviejo està fet en mil batalles i amb un historial magnífic ja que ha guanyat el Giro 2014 com a gregari de Nairo Quintana quan corria amb el Movistar, i posteriorment, ja a l’Ineos, el Tour 2017 amb Chris Froome, el del 2018 amb Geraint Thomas i el del 2020 amb Bernal.

I no només és Castroviejo, perquè aquest dissabte, abans que el ciclista biscaí agafés el control, va tenir Gianni Moscon com a vigilant, que va cedir el testimoni a Jhonatan Narváez i després a Daniel Martínez, colombià igual com Bernal, que li va marcar el ritme en els percentatges més complicats, fins que Yates va posar la directa.

Notícies relacionades

Simon Yates és el mateix que es va passar bona part del Giro 2018 vestit de rosa; el corredor britànic (un altre més dels que viuen a Andorra) que semblava inqüestionable al capdavant de la classificació de la ronda italiana fins que en l’antepenúltima etapa Chris Froome es va treure la careta per escriure sobre la terra de la Finestre una de les seves millors pàgines com a corredor professional: Yates, tocat i enfonsat en la victòria del seu compatriota.

I aquesta lliçó és la que ha d’aprendre Bernal. No ha d’embogir amb atacs furibunds quan no té necessitat perquè si li fallen les forces, en les dues etapes finals de muntanya (divendres i dissabte que ve) llavors no valdrà de res el treball fet en cims com el Zoncolan.