Cavendish ha tornat

Alguns ciclistes haurien de tenir prohibit retirar-se, que fossin eterns per veure’ls sempre, allà on fos, fins i tot en carreres menors i sense grans recursos mediàtics, superar els rivals, aixecar els braços... senzillament guanyar. Perquè són les estrelles, les que arrosseguen darrere seu un seguici d’entusiastes que els converteixen, en el cas de Mark Cavendish, en un ciclista tan important a la Gran Bretanya com Chris Froome, el qual els seus paisans mai ho han acabat de veure com un dels seus per allò que sempre, per una raó o una altra, ha residit a l’estranger.

1.159 dies després de la seva última victòria, Cavendish va tornar a reivindicar-se en un esprint massiu. Va passar aquest dilluns al Tour de Turquia, en la seva segona etapa, un resultat que es va donar en una arribada massiva en la que el veterà ciclista anglès, de 35 anys, va tornar a sentir-se a la seva salsa, com quan ningú li feia ombra el dia que el guió del Tour indicava que tots arribarien en grup a la meta per tal que uns quants bojos es llancessin a 60 per hora i s’hi juguessin el triomf d’etapa.

A video that will make your day 😃 pic.twitter.com/Js9xgNZo5n

— Deceuninck-QuickStep (@deceuninck_qst) 12 de abril de 2021

Cavendish va meditar retirar-se l’any passat, després de passar-se una temporada, coronavirus pel mig, pràcticament en un segon pla corrent al Bahrain, allà on militen Mikel Landa i Pello Bilbao. No hi havia manera, ni tan sols, que agafés un lloc d’honor en una arribada massiva... fins a 30 victòries va aconseguir al Tour, jersei groc inclòs, en els anys d’apogeu, quan va guanyar la Milà-San Remo o es va proclamar campió del món per allà el 2011.

Victòria a Turquia

Les coses no li anaven bé però Cavendish volia continuar guanyant encara que per a això hagués d’emigrar a Turquia. Per això, va acceptar l’oferta de Deceuninck, potser l'esquadra del pilot mundial que més en sap, més treballa i més èxits aconsegueix a l’hora de col·leccionar victòries a tot arreu. Ell no faria ombra ni a Julian Alaphilippe ni a Remco Evenepoel, el qual s’espera que torni al més aviat possible després de la seva tremenda caiguda, l’agost passat, mentre corria a la Llombardia. Per això, aquesta setmana s’ha apuntat a la ronda turca, que ara lidera, a fi d’anotar-se, com així ha sigut, algun dels seus esprints.

Cada vegada menys esprints

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Simplement volia reivindicar-se com a vencedor, com a vella estrella, sabedor també que el ciclisme ha canviat, que els organitzadors miren d’evitar al màxim les arribades massives (no n’hi va haver ni una la setmana passada a la Itzulia) i que l’art de velocista cada vegada troba menys escenaris, com els passa als contrarellotgistes.

Va guanyar per última vegada a Dubai, el 2018. Segurament aquest serà el seu últim any en actiu, però no es retirarà amb el mal sabor de boca d’haver de connectar-se a internet per recordar alguna de les seves velles victòries.