L’HORA DE LA RETIRADA

Carlos Coloma, el record d’un bronze a Rio

  • Als 39 anys, el ciclista de la Rioja de muntanya penja la bici per dedicar-se a la preparació de nous talents.

  • Ara és el mànager de l’equip BH Templo Cafés, on corren les principals figures espanyoles de l’especialitat.

  • Va aconseguir la tercera plaça als Jocs del 2016 i un diploma a Londres 2012.

Carlos Coloma, el record d’un bronze a Rio
3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Un dia va començar a descobrir que la bicicleta de muntanya, quan se les anomenava ‘mountain bike’, podia ser alguna cosa més que una passió. Carlos Coloma, 39 anys i acabat de retirar, ha sigut un referent en aquesta especialitat ciclista; dels que no s’acovardia a l’hora de competir als Jocs –una medalla de bronze a Rio i un diploma a Londres ho demostren– per seguir l’obra olímpica que van començar Marga Fullana (bronze a Sidney 2000) i José Hermida (medalla de plata a Atenes 2004). 

Coloma està considerat un dels dos millors esportistes de la Rioja de tots els temps (l’altre heroi destacat del país de les vinyes és el pilotari Titín III) i ha sigut un dels principals damnificats de l’esport espanyol per l’ajornament de Tòquio del 2020 al 2021. Havia decidit allargar un any més la seva vida professional amb la intenció de retirar-se l’estiu passat al Japó. «Però tampoc volia forçar, retirar-me per retirar-me en uns Jocs. Ara estic immers com a mànager a l’equip BH Templo Cafés, amb els corredors que aniran a Tòquio, amb el de promeses i amb l’escola de ciclisme». Ell és d’Albelda, una petita localitat pròxima a Logronyo. La seva altra passió, quan baixa de la bici, com a bon habitant de la Rioja, és l’atenció i l’amor cap als vins i les vinyes.

I com tots els especialistes de muntanya hi va haver un dia en què va estar temptat de passar-se a la carretera. «De fet jo vaig córrer diverses carreres durant la meva època de cadet i juvenil. I fins i tot vaig arribar a acabar tercer a una Vuelta a Guipúscoa. Vaig estar temptat de passar a la carretera amb l’equip Euskaltel. Però vaig tenir una proposta d’Orbea per córrer en muntanya. D’això en fa 22 anys i mai me n’he penedit».

En aquestes dues últimes dècades el ciclisme de muntanya ha tingut una transformació brutal. Coloma i els corredors de la seva generació centraven pràcticament tota la preparació a base de reunir quilòmetres entrenant per l’asfalt amb bicicletes de carreteres. La de muntanya, a tot estirar, la tocaven una vegada a la setmana. «Ara sortim un parell de dies a la setmana a la carretera per agafar fons. Però les carreres de camps a través cada vegada són més curtes en temps d’execució. Abans duraven unes dues hores i quart. Ara s’acaben a l’hora i mitja. Els circuits tenien una extensió d’uns 9 quilòmetres. Hem passat a traçats de 4 quilòmetres. Ara s’entrena molt més la tècnica amb la bici pròpiament de muntanya i també passem moltes hores al gimnàs».

L’equip olímpic

Notícies relacionades

Coloma ja està immers en la seva nova vida professional com a mànager general del seu equip. La setmana passada es va acomiadar a Arnedo (la Rioja) de l’alta competició per centrar-se en la preparació de Rocío García, que ja té plaça assegurada a Tòquio, i de Pablo Rodríguez i David Valero que també treballen per córrer a Tòquio. «El David ha d’arrencar més ràpid i afrontar al màxim la primera volta per aconseguir bones posicions. Si ho aconsegueix a Tòquio serà un aspirant a les medalles».

Coloma no es perdrà el viatge al Japó, tot i que com a assessor de l’equip de muntanya. «Valero sap que s’ha d’anar al màxim des del moment de la sortida. Una prova olímpica de camps a través és com si fos una carrera de MotoGP». I portar el seu equip implica, a més, la tasca de supervisar-ho tot, no deixar res a l’aire per celebrar després els èxits amb una copa de vi... de la Rioja, per descomptat.