La Generació del 98 es col·loca al capdavant de la Volta a Catalunya 2021

Fa pinta d’atleta. Sua la cansalada sobre el rodet, l’eina que converteix en estàtica la bici de contrarellotge. Al seu costat hi ha Joxean Fernández, a qui tots coneixen com Matxin. És el seu director, així com de Tadej Pogacar. I com Pogacar, com Joâo Almeida, el nou líder de la Volta, Brandon McNulty és un altre més nascut aquell any màgic de 1998, a fi de segle però amb prou joventut per marcar entre tots una època daurada en el ciclisme.

McNulty és ara el segon de la ronda catalana empatat a temps. El mira Matxin i dona la seva paraula: «Serà gairebé tan bo com Pogacar». I Tadej el coneix tan bé que el va dirigir en la seva primera victòria al Tour i a la tercera plaça de la Vuelta, aconseguida el 2019, quan va sorprendre l’univers ciclista un nen que començava a convertir-se en figura.

We couldn't be happier to see Rohan Dennis bag his first win for the team 🏆

Read his thoughts in our #VoltaCatalunya100 stage two report: https://t.co/ro63KBnlq8

(🎥 @Eurosport_UK) pic.twitter.com/ZooKrlALRz

— INEOS Grenadiers (@INEOSGrenadiers) 23 de marzo de 2021

Pedala tan fort amb el rodet que gairebé sembla que surtin espurnes de la roda de McNulty. «¿Pot guanyar la Volta?», se li pregunta a Matxin. «Pot guanyar el que li doni la gana. En dono la meva paraula», respon el tècnic basc sense tallar-se, però sabedor que quan fa una aposta és guanyadora, com qui tira els daus sabent que els porta marcats.

 Quan Armstrong era el seu ídol

Quan Armstrong era el seu ídolMcNulty és d’Arizona, el xaval que es va fer ciclista sabent que qui havia de ser el seu ídol, el que el va fer portar un braçalet groc al canell, havia guanyat set vegades el Tour fent trampes. Ho va confessar Lance Armstrong el 2013 davant Oprah Winfrey, la mateixa periodista que fa uns dies va entrevistar Meghan i Harry per fer trontollar la corona britànica més forta que qualsevol escena morbosa de ‘The Crown’.

I ara ha pujat al carro de la Generació del 98, que ha arribat per guanyar divertint-se i perquè qualsevol rival una mica més gran se senti vell i es qüestioni el seu futur en aquest esport.

McNulty baixa la intensitat de l’entrenament. Puja a l’autobús, al refugi de l’equip d’Emirates, i busca uns minuts més tard el camí cap a la rampa de llançament, al cor de Banyoles. L’esperen 18 quilòmetres amb la imatge llunyana de l’estany, que ell, a gairebé 50 quilòmetres per hora i amb el cap abaixat a prop del manillar, no tindrà temps de mirar. Això ho deixa per als cicloturistes, per als que busquen un passeig romàntic al costat del llac.

Acaba quart de l’etapa a un sol segon d’Almeida, que ja es va presentar al Giro amb tanta força que fins i tot es va vestir de rosa i es va proposar guanyar la carrera fins que van arribar els Dolomites. I Almeida és el primer entre els que disputen la contrarellotge més enllà que per guanyar l’etapa com el vencedor Rohan Dennis i el seu company d’equip Rémy Cavagna, segon.

 El poder de l’Ineos

El poder de l’IneosÉs l’Almeida que es vesteix de líder en una carrera després de la seva exhibició al Giro, en la seva majoria d’edat ciclista, amb la seva fortalesa, per mirar de tombar un Ineos que situa en temps de disputar la general Richie Porte, Adam Yates i Geraint Thomas. Oposició voraç i terrible, fins i tot per a dos nois que no tenen por, dos joves corredors que es van descobrir a Itàlia.

Fa un parell d’anys McNulty va guanyar a l’Etna, al Giro de Sicília, i Eusebio Unzué va mirar de fitxar-lo per a un Movistar que aquest dimarts no va trobar el ritme de pedalada a la contrarellotge amb els tres líders una mica distanciats de la parella de 1998: Marc Soler, a 39 segons; Alejandro Valverde, a 46, i Enric Mas a 51, només un segon millor que Richard Carapaz, a qui se’l podia considerar com el ciclista més fort entre un Ineos irresistible.

El ciclisme està en fase de transformació generacional. La llàstima és que si se salva Mikel Landa, absent de la Volta, després d’acabar tercer a la Tirrè-Adriàtic i abans d’afrontar la Vuelta al País Basc, ni per dalt ni per baix treuen el cap corredors espanyols. Ni a la Volta, ni enlloc, ara que Valverde ha decidit abdicar en el tron de les victòries i convertir-se en el líder emèrit del Movistar.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Però a Valverde no se li pot demanar res, en tot cas col·locar-li una alfombra per on roda la seva bici i disfrutar d’ell, com una llegenda viva, com a història d’aquesta Volta que ha arribat a 100 edicions, tres de les quals les ha guanyades ell.