L'Angliru demostra que Roglic és humà

En els silencis de la Vuelta se sent bufar els corredors, els espetecs dels canvis de marxa i fins i tot algun sospir com a testimoni del sofriment a l’Angliru, on és impossible disfrutar. És igual si ataques, resisteixes o t’enfonses. Aquesta muntanya treu el costat humà a qualsevol corredor, per molt bo que sigui. I Primoz Roglic no seria l’excepció per perdre el jersei vermell per tot just 10 segons davant Richard Caparaz, el dia de la victòria del britànic Hugh John Carthy i de l’atac d’Enric Mas.

En els silencis de l’Angliru, amb els seus prats buits, sense bicis d’aficionats sobre l’herba asturiana, es veu un dia clar la imatge d’Oviedo  i l’asfalt lliure perquè els corredors es retorcin, sobretot per la Cueña les Cabres, sens dubte, la recta més dura del ciclisme mundial, on el percentatge no baixa del 23%, on Mas passa a primera posició, després d’un atac sec una mica més avall, però on és tan impossible guanyar com retallar els tot just 10 o 15 metres d’avantatge que porta el corredor mallorquí a la resta de figures d’aquesta Vuelta.

⏯El infierno de L'Angliru ha vivido un gran triunfo de Hugh Carthy y la recuperación de La Roja de @RichardCarapazM. Revívelo en 1'.

⏯Carapaz is again the leader of #LaVuelta20 after the mythical climb to L'Angliru, where Hugh Carthy showed his strength. The 1' summary. pic.twitter.com/yjI9G7twIs

— La Vuelta (@lavuelta) 1 de noviembre de 2020

No hi ha espectadors que animin, no hi ha empentes que valguin. Només hi ha la imatge del ciclista que lluita contra rampes inhumanes, on Mas a poc a poc veu com se li va acostant un britànic que es diu Hugh de nom perquè el seu pare admirava l’actor Hugh Grant, i que parla perfectament castellà perquè es va formar com a professional vivint a Pamplona abans de traslladar-se, com molts d’altres, a terres andorranes.

Les brases de la Cueña les Cabres

A la Cueña les Cabres, Roglic, lluny d’enfonsar-se, pateix com si es cremés a les brases tot i que puja sempre acompanyat pel nord-americà Sepp Kuss, que fins i tot fa la sensació que puja més fresc que el seu cap de files. Cal resistir, cal retorçar-se sobre la bici, perquè, afortunadament per a l’eslovè, els desnivells són tan impressionants que ningú és capaç de superar els 10 quilòmetres per hora i, per tant, obrir un buit que pogués fer-li perdre la Vuelta.

A l’Angliru, Carapaz sap que només guanyarà la Vuelta si s’enfonsa Roglic i si cap ciclista vol reivindicar el seu nom, l’any de les sorpreses en totes les carreres, al Tour i al Giro. I és aquí on sembla que Carthy vol inscriure’s. A la Cueña les Cabres Carapaz s’adona que Roglic no va tan fresc com altres dies, que la seva pedalada no és gallarda, que se li està indigestant la muntanya de la Vuelta que pitjor li va. I es llança a la caça i captura de Mas, amb l’objectiu de recuperar el jersei vermell que va perdre a Suances per culpa de tres segons que els jutges van donar a Roglic amb gran polèmica.

Es veuen però no es toquen.

És una lluita titànica entre tots ells. Es veuen però no es toquen. Sense públic a les grades de l’Angliru tots senten els esbufecs i els sospirs de sofriment i supervivència dels rivals. Tots s’adonen si els contrincants van bé o malament quan escolten els espetecs dels canvis de marxa; si baixen pinyons és que volen accelerar i si els pugen, ¡ah! llavors és que no van amb tanta inspiració i potser és el moment d’atacar.

A les costes de l’Angliru Mas  es reafirma com el més valent i l’únic que, al marge de Carthy, amb el seu moviment en l’últim quilòmetre i mig, es decideix a atacar. Però amb tots tan a prop, el demarratge del mallorquí apunta més a una victòria d’etapa que a fer mal a la resta d’aspirants de la general.

Les distàncies no van més enllà d’uns quants segons. Tan fèrria és la batalla per l’Angliru, tots tan a prop però alhora tan lluny, que la carrera es converteix en un festival per als que no han pogut pujar com altres vegades i s’han hagut de quedar a casa davant el televisor.

Carthy, a buscar la victòria

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Carthy se li escapa a Mas després del pas pel triangle vermell que anuncia que només falta un quilòmetre de sofriment. Se li ha escapat la victòria d’etapa per la qual lluitava, per la qual mirava de mantenir aquests 10 o 15 metres amb la resta de rivals. Carthy també burla Carapaz, que creua el cim en quarta posició i recupera un jersei vermell que sap que perdrà dimarts, a la contrarellotge que puja fins al Mirador de Ézaro, ja a Galícia, on la Vuelta descansa aquest dilluns, amb noves proves anticovid i amb la intenció d’agafar forces de cara a l’última setmana de competició després del combat intens a un Angliru, més buit i silenciós que mai, però tan criminal com sempre.

Totes les classificacions a lapàgina oficial de la Vuelta.