La Vuelta entra en una setmana decisiva amb la gran cita de l'Angliru

La Vuelta, que ha descansat aquest dilluns, reprèn dimarts la competició pendent d’unes etapes per la Rioja i Astúries que han de ser decisives de cara al desenllaç final de la carrera. L’Angliru, que es puja el pròxim diumenge, en principi sense pluja i amb un temps més primaveral que tardoral, es converteix, de nou, en jutge d’una ronda espanyola abans de l’inici de la tercera i última setmana de competició.

Després d’uns inicis marcats pel mal temps, amb tots els elements convidant a qualsevol altra cosa que a muntar en bici, vent, pluja i fred, els corredors estaran d’enhorabona perquè, almenys i si no hi ha canvis no desitjats, el viatge del cap de setmana per les cimeres asturianes estarà acompanyat de bon temps i fins i tot d’una temperatura per sobre dels 20 graus que, en aquest cas, sí que convida a pedalar.

VÍDEO: Sergi López-Egea analitza la segona setmana de la Vuelta

Però no només l’Angliru espera amb ànim venjatiu l’arribada dels corredors, ja que hi ha dues cites interessants més i que poden també ser determinants en la lluita pel jersei vermell. Dimecres arriba la pujada a Moncalvillo, un cim de la Rioja que és inèdit en la història de la carrera i que es presenta amb 8,3 quilòmetres de pujada i desnivells que assoleixen el 15% a una mitjana en tota l’ascens de l’ordre del 9,2%.

La doble cita asturiana

I, dissabte, com a prèvia a l’Angliru, en l’estrena asturiana de la Vuelta arriba l’etapa de La Farrapona, que inclou les pujades prèvies a dos cims habituals del Principat com són La Cobertoria i San Lorenzo. La Farropona es descriu com un port més llarg (16 quilòmetres) que dur, ja que el percentatge mitjà no arriba al 7% i els màxims desnivells tampoc superen el 13%.

En canvi tot el panorama canvia en els últims 7 quilòmetres de pujada a l’Angliru, ‘l’Infern’ d’Astúries, segell i joia de la corona de la Vuelta, la muntanya més temible per la seva duresa que només és comparable, entre els cims ciclistes més famosos, al Mortirolo italià. Des que el Chava Jiménez va conquerir el seu cim per primera vegada el 1999 i Alberto Contador es va proclamar fa tres com a l’últim vencedor i únic ciclista que ha guanyat dues vegades al seu cim, l’Angliru –amb set ascensions fins ara– s’ha convertit en el principal atractiu de la ronda espanyola, superant amb escreix una altra pujada asturiana històrica, els Lagos de Covadonga.

Una etapa dominical de curt recorregut

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

L’etapa de diumenge, no obstant, serà curta quant a quilometratge (109), tot i que inclourà una complicació extra com és el pas previ pel Cordal. La zona més complicada de l’Angliru es troba en la denominada Cueña les Cabres els percentatges de la qual assoleixen el 23,5 per cent, un lloc en el qual si per qualsevol incident el corredor es desequilibra resulta pràcticament impossible tornar a pujar a la bici.

Aquest any, desgraciadament i a causa de la pandèmia, el port estarà tancat al públic. La Cueña les Cabres s’omple d’espectadors, els que solen donar empentes als corredors que, cansats o perquè no s’hi juguen res, viatgen al denominat ‘autobús’. Diumenge no tindran més opcions que pedalar sense l’auxili de mans amigues en forma d’aficionats. «És una pena perquè si no hi hagués aquesta pandèmia els ports serien plens de gent. Tant de bo que l’any que ve tinguem el recolzament del públic una altra vegada», va afirmar Enric Mas aquest dilluns; entre altres coses perquè significarà, com a millor noticia més enllà del ciclisme, que la pandèmia, per fi, està controlada.