Sense atacs no hi ha Tour de França que valgui

A Wouter Poels, antic ajudant de Chris Froome, avui al servei de Mikel Landa al Bahrain, li van donar aquest dimecres el premi a la combativitat, segons el criteri d’un jurat format per organitzadors i periodistes francesos. El guardó no pot quedar desert i se’l va distingir per l’esforç que suposa córrer el Tour amb una costella trencada des de la primera etapa. Els premiats, no obstant, havien d’haver sigut els espectadors que no es van quedar adormits al sofà després de presenciar una de les etapes més avorrides de tots els temps, no només de la ronda francesa, sinó de la història del ciclisme mundial.

Al igual que es juguen partits de futbol horribles, de bàsquet en els quals només es recorda l’últim segon gràcies a una cistella meravellosa, en ciclisme també hi ha etapes dolentes, i la d’aquest dimecres es va guanyar el jersei groc que va perdre Julian Alaphilippe, possiblement despistat i avorrit, a l’agafar un bidó a falta de 17 quilòmetres per a meta, cosa que està prohibida. Sense esperar-s’ho, com un regal del cel, el mallot va anar a parar el britànic Adam Yates. Increïble que un ciclista experimentat com Alaphilippe, i sobre tot el seu equip, cometessin un error com aquest. Del lloc número u passa al 16. Per oblidar.

Yates, líder de regal 

Sense atacs en el pilot no hi ha Tour que valgui, però tampoc Giros, Vueltas i qualsevol carrera per estranya que resulti. Tan dolenta va ser l’etapa que fins i tot resulta impossible trobar en la noble història del Tour, des de la seva fundació el 1903, una jornada en què no hi hagués un sol atac. No n’hi va haver des de la sortida de Gap fins a l’arribada de Privas, passant això sí, bellíssims paratges provençals, l’únic que realment va valer la pena en un dimecres ciclista per oblidar. Només podien servir els 183 quilòmetres per a una crida a la migdiada, als afortunats que disposaven d’un sofà per tombar-s’hi.

Ho va dir Alejandro Valverde, que per alguna cosa és el més ‘vell’ dels que disputen la carrera, amb 40 anys, i també, amb 13 participacions, el que més vegades ha corregut la ronda francesa. «Jo no recordo una etapa del Tour sense un atac, així que ha de fer bastant temps que no passava». En efecte, la llegenda del Tour reflecteix gestes enormes que han anat creixent al llarg dels anys. Però els dies nefastos no apareixen als papers.

Amb l’espifiada d’Alaphilippe, que havia de saber, perquè és de llibre, que en els últims 20 quilòmetres no pots recollir un bidó, i el van agafar, l’etapa no va fer res més que enfosquir-se encara més. Així, Yates es va vestir amb el groc que mai ha portat el seu germà bessó Simon, guanyador de la Vuelta i líder del Giro, en vermell i rosa.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

I Wout van Aert va ser l’únic bo del dia per demostrar el seu poder en l’esprint i el seu extraordinari moment de forma; un triomf per evidenciar que els Jumbo són els número u d’aquest Tour, que aquest dijous recuperarà, o així hauria de ser, caràcter a la muntanya, amb una nova arribada en alt, en aquest cas al Mont Aigoual, en la primera visita avançada al Massís Central, serralada que tornarà a rebre el Tour la setmana vinent.

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Tour.