Anar al contingut

Patrocina:

la ronda espanyola

Nairo Quintana es transforma a la Vuelta a Espanya

El ciclista del Movistar guanya a Calp i manté viva la flama de Colòmbia a la carrera

Sergi López-Egea

Nairo Quintana es transforma a la Vuelta a Espanya

Javier Lizon

La imatge que sempre acompanyava Nairo Quintana era la de l’escalador triomfant en solitari, després d’un atac èpic en els millors cims de l’univers ciclista. Ho havia fet al Tour, a Semmoz o el Portet; al Giro, al Mont Grappa o Blockhaus i als llacs de Covadonga, aquí a la Vuelta. Fins ara, el que se li donava bé era reservar-se per a les etapes veritablement de muntanya, les que acabaven en alt o les que arribaven a meta després d’una dura pujada al Galibier, com va passar al juliol quan va guanyar a Valloire. Però mai, se l’havia vist amb la careta, amb la transformació, amb el geni exhibit aquest diumenge a Calp per guanyar la segona etapa i situar-se a només dos segons del jersei vermell de líder que va conquerir l’irlandès Nicolas Roche, fill del mític Stephen RocheQuintana, perquè ningú ho dubti, està en mode Vuelta.

 

La segona etapa de la ronda espanyola no va ser una més. Ni de lluny. És de les que farà parlar i possiblement fins i tot marqui bona part de la història de la carrera amb ja alguns del suposats protagonistes perduts (o gairebé) per la carrera. I bona part de culpa del que va passar, de la victòria de Quintana, del cop de Nairo sobre la taula de la Vuelta, la va tenir el de sempre, l’únic, l’irrepetible, el constant i l’eternament fantàstic Alejandro Valverde. Podia haver sigut fins i tot una segona etapa decidida a l’esprint, però el campió del món no estava per desaprofitar les asfixiants rampes de Puig de LLovera. Allà, Valverde, el del geni i figura fins a la sepultura, es va proposar destrossar la Vuelta a 28 quilòmetres de la meta de Calp per ofegar bona part dels rivals i per marcar el territori a Quintana. Entre els dos líders, moltes vegades cadascú va a la seva, van evidenciar que amb una perfecta col·laboració es pot construir un edifici i començar a posar els fonaments per a un triomf a la Vuelta.

La revolta de Valverde

Valverde va cridar a la revolució i Quintana es va mantenir atent per estar on s’havia d’estar, ja en el descens del Puig, i respondre a l’ofensiva final de l’etapa, iniciada per Mikel Nieve i seguida per un rabiós Primoz Roglic, amb FabioAru Rigo Urán a l’aguait. Roglic Aru van caure en l’estrena de dissabte al costat dels companys d’equip en una corba inundada, no se sap si per accident o per mala llet. S’havien de reivindicar i, sobretot, escalar les posicions perdudes de bon començament per un accident no desitjat a la crono per equips.

 

Però quan quedaven tres quilòmetres, qui ho havia de dir, va atacar Quintana, com si veiés muntanyes on només hi havia plana i gratacels. “No mirava enrere, si arribava, bé, i si no, també”. Va guanyar Quintana per continuar situant la Vuelta al regne dels colombians. 

Totes les classificacions a lapàgina oficial de la Vuelta.