Bernal guanya el Tour d'Alaphilippe

Egan Bernal es va convertir aquest diumenge en el ciclista més jove després de la segona guerra mundial a guanyar el Tour. Ho va fer amb només 22 anys. Més jove que quan van triomfar Felice Gimondi el 1965 i Jan Ullrich el 1997. Ha sigut, a més, el primer corredor colombià que s’endú la victòria a la principal ronda ciclista per etapes. Ha sigut moltes coses, també el capdavanter del que ja sembla, seguint els seus passos, que serà una nova època ciclista, llarga i duradora. Però seria injust no reconèixer que Bernalva conquistar el Tour de Julian Alaphilippe, el ciclista francès que, injustament, no va estar aquest diumenge en un podi dels Camps Elisis que l’aclamava per sentir l’aplaudiment del seu poble.

Bernalva guanyar el Tourd’Alaphilippedesprés de creuar la meta de París en una etapa final amb triomf a l’esprint de l’australià Caleb Ewan, del Lotto Soudal. "Un Tour que ha resultat diferent gràcies a la lluita i entrega d’Alaphilippe", tal com va reconèixer Geraint Thomas, el campió sortint, després de passar el testimoni al seu jove company colombià de l’Ineos. I ha sigut el Tour que va començar obert i amb dubtes perquè, tal com va dir a Brussel·les Eusebio Unzué, mànager d’un Movistar estrany, sense Chris Froome en concurs era com un ramat que aniria al prat sense cap pastor.

El presumpte animador

A Brussel·les, d’on va sortir la carrera un 6 de juliol ja llunyà, es parlava i se citaven molts noms, entre els quals el de Bernal, però mai, mai, va figurar el d’Alaphilippe, de qui es creia que podria animar la carrera amb escapades, victòries d’etapa i fins i tot guanyant, amb més glamur a com ho ha fet Romain Bardet, el títol de millor escalador de la carrera que va aconseguir l’any passat. Però mai es va pensar que el corredor francès establert a la Massana seria qui portaria més dies el jersei groc i qui es posaria a la butxaca del seu mallot tota l’afició francesa que es va arribar a creure, perquè ho van tenir tan i tan a prop, que per fi un dels seus tornaria a fer sonar ‘La Marsellesa’ als Camps Elisis.

A Val Thorens, on Bernal va sentenciar merescudament la carrera, es van veure dues imatges; la de la felicitat, reflectida en un corredor colombià que rebia els aplaudiments i les abraçades de Thomas i els petons de la seva nòvia, i una altra que trencava el cor; la del ciclista batut, esgotat i entregat fins que ja no li va quedar cap més remei que dir prou, fins aquí –a 13 quilòmetres de l’últim cim alpí– he arribat.

"Em recorda Contador", afirma Nibali

Bernal va guanyar el Tour d’Alaphilippe demostrant al món que té un poder i una classe extraordinària per ser des d’ara la referència escaladora del pilot mundial. "Em recorda Alberto Contador", va dir Vincenzo Nibali, vencedor del Tour 2014 i guanyador a Val Thorens. "No em puc comparar a cap ciclista perquè encara no em crec el que he fet amb només 22 anys", va repetir Bernal. Va guanyar sabedor que "he de millorar a la contrarellotge perquè si només domines la muntanya mai guanyaràs el Tour" i perquè "vaig fallar a la contrarellotge de Pau on en una sola etapa em vaig poder acomiadar de qualsevol possibilitat de guanyar a París".

Bernal va guanyar aquest diumenge el Tour d’Alaphilippe  amb la sensació que tant ell com la resta dels humans es van quedar amb la insatisfacció de saber què hauria passat realment a Tignes si no s’hagués anul·lat justificadament i per raons de seguretat l’última part de la penúltima etapa alpina. La calamarsa va colpejar no només l’asfalt de la ronda francesa sinó que va mullar la història de la prova a l’impedir escriure el que semblava la gesta de Bernal; de les grans. Però, mai se sabrà el que hauria passat. El cert és que la tempesta alpina el va privar d’una victòria, de coronar-se a París amb la tradició que dicta que el guanyador del Tour ha d’arribar als Camps Elisis amb almenys una etapa al sarró.

La tristesa francesa

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Feia anys que el poble francès no disfrutava tant del Tour. No només per Alaphilippe, el seu nou gran ídol, sinó també per Thibaut Pinot, que se’n va anar de la carrera plorant i amb la cuixa esquerra trencada. Milers de pancartes no només van aclamarAlaphilippe, que era el secundari, li donaven les gràcies; sí senyor, per fer-los disfrutar, per creure que sí que es pot guanyar un Tour i fins i tot plorar quan es perd a favor d’un xaval que des que va aparèixer en escena a la Volta 2018 té el futur del ciclisme a les bieles de la seva bicicleta.

Totes les classificacions finals de la prova a la pàgina oficial del Tour.