Anar al contingut

Patrocina:

la volta francesa

El Tour entra en erupció als Alps

Matteo Trentin triomfa en la treva prèvia a la batalla final pel jersei groc que comença aquest dijous a l'Izoard i el Galibier

Sergi López-Egea

El Tour entra en erupció als Alps

GONZALO FUENTES

¡Facin joc, senyors! Ja no queden dies com aquest dimecres en què un núvol rebel va remullar el pilot a mitja etapa com si fos una benedicció, un bany de plaer per treure’s de sobre, tot i que fos sense sabó, la xacra de la suor en una altra jornada de calor, alegrada pel cant de les cigales provençals. El Tour entra a partir d’ara en erupció. La ruleta de les muntanyes, als Alps, comença a girar per atorgar el jersei groc que passeja Julian Alaphilippe però que, ni de bon tros, té amarrat en una serralada alpina que es presenta molt més intensa, complicada i exigent que la pirinenca superada la setmana passada.

Ja no queda més remei que jugar-se-la als Alps amb una general oberta i en què fins a set ciclistes, comptant Mikel Landa, poden colpejar, amb premi indiferent, a Alaphilippe, i amb una França que confia que si ha de canviar la peça groga de propietari que vagi al cos de Thibaut Pinot.

El Tour va travessar la Provença, potser una de les zones més riques en paisatges de França, amb les seves aromes, amb els seus vins i els seus poblets. Però, tot i que pogués semblar el contrari, tot i que el pilot va arribar a Gap a 20 minuts d’una fèrria escapada on hi havia l’italià Matteo Trentin, campió d’Europa i supercaçador d’etapes, l’apatia de les figures tampoc va permetre el turisme, ja que tots estaven pensatius pel que els espera entre dijous, divendres i dissabte.

Matteo Trentin es refresca després d’aconseguir la victòria /thibault camus (AP)

Arriben els salvatges Alps amb una guerra que s’inicia a l’Izoard, pel seu històric vessant de la Casse Déserte, testimoni de velles batalles amb Coppi i Bobet com a intèrprets, i que continua després al Galibier, potser el cim alpí més llegendari de la ronda francesa, on està terminantment prohibit agafar-se una treva com va succeir camí de Gap. Seria un insult a la muntanya i seria també un desaprofitament perquè els 19 quilòmetres de baixada fins a la meta de Valloire no són, ni de bon tros, un camí per descansar, sinó per augmentar o resistir amb les diferències abastades a 2.642 metres d’altitud.

 

Els Alps apleguen fins a sis pujades per sobre dels 2.000 metres. Aquest és el detall que cal analitzar i la diferència amb un Pirineu que només va exhibir una muntanya d’aquestes característiques, el Tourmalet. La resta de cims veien els núvols a més distància. Els Alps, a més, presenten costes molt més llargues que la seva serralada oponent. I si no, només cal constatar els 33 quilòmetres del dissabte que condueixen fins a l’estació d’esquí de Val Thorens, on el Tour quedarà sentenciat i només esperarà la festa de París.

"És la meva última oportunitat. Hi arribo amb ganes. Espero que sigui un bon escenari per atacar. Necessitaré l’equip"

Mikel Landa

Cap de files del Movistar

Tots esperen, com si fos la crònica d’un atac anunciat, l’ofensiva del Movistar, de Landa, que ja aquest dimecres després de superar una etapa "sense sobresalts" va proclamar lliurement les seves intencions. "És la meva última oportunitat i hi arribo amb ganes. Espero que sigui un bon escenari per atacar". I alhora no va oblidar referir-se al suport dels seus companys. "Necessitaré l’equip". Si Nairo Quintana es va donar per al·ludit seria una benedicció per al corredor alabès, perquè la seva col·laboració és tan bàsica com necessària perquè Landa, com si fos el volcà dels Alps, posi el Tour en erupció. De la seva ofensiva depèn la selecció definitiva i el vencedor final de la prova.

A la defensiva

Alaphilippe, en canvi, jugarà a la defensiva, en la seva teoria que només pot contemplar el futur dia a dia. Si salva el Galibier, encara tindrà l’Iseran l’endemà i un Val Thorens que en un malson podria convertir-se-li en un cim inabastable. Almenys, en ruta a Gap, va recuperar Enric Mas, després de les crisis de dies anteriors. El jove ciclista mallorquí és l’únic recolzament a la muntanya que té Alaphilippe i una peça vital per ser el primer francès que triomfa a París 34 anys després d’Hinault