Anar al contingut

Patrocina:

final increïble

En nom de Raymond Poulidor

Mathieu van der Poel, net de l'extraordinari ciclista francès, aconsegueix a l'Amstel Gold Race una de les victòries més fantàstiques vistes aquests últims anys

Sergi López-Egea

71986374. Vilt (Netherlands), 21/04/2019.- Dutch cyclist Mathieu van der Poel has won the 54th edition of the Amstel Gold Race in Vilt, the Netherlands, 21 April 2019. (Ciclismo, Países Bajos; Holanda) EFE/EPA/MARCEL VAN HOORN

71986374. Vilt (Netherlands), 21/04/2019.- Dutch cyclist Mathieu van der Poel has won the 54th edition of the Amstel Gold Race in Vilt, the Netherlands, 21 April 2019. (Ciclismo, Países Bajos; Holanda) EFE/EPA/MARCEL VAN HOORN / MARCEL VAN HOORN (EFE)

Fantàstic, impressionant, salvatge, exagerat, increïble... qualsevol adjectiu sona a poc, qualsevol aplaudiment no és suficient. Feia anys, molts anys, que no es veia en una clàssica, en aquest cas l’Amstel Gold Race, una victòria semblant, com sorgit del no-res, com volent demostrar, en el bon sentit de la paraula, que qui muntava sobre la bici era un animal de dues cames, un noi de només 24 anys, anomenat Mathieu van der Poel, que està decidit a fer història en aquest esport perquè per alguna cosa és el net del gran Raymond 'PouPou' Poulidor.

Tots apuntaven ja el nom de Julian Alaphillipe, la gran atracció d’aquest any, com a vencedor de la primera de les tres clàssiques que recorreran fins diumenge les terres de les Ardenes, primer al Flandes holandès i a partir de dimecres per les carreteres valones de Bèlgica, primer la Fletxa i després la Lieja-Bastonya-Lieja. Tots... tret de Van der Poel.

Quan el ciclista francès es disposava a guanyar va arribar per darrere, arrossegant-los a tots, com si la vida se li acabés en la línia de meta, Van der Poel, amb el mallot de campió d’Holanda a sobre. I amb una potència sobrehumana va passar per sobre d’ Alaphilippe, de tots, per guanyar, quan ja ningú l’esperava, la seva primera gran clàssica en nom del seu avi.

Els gens serveixen i sobretot si s’acoblen a les cames d’un corredor amb cara de nen, el mateix que al gener feia un petó al seu avi, que l’esperava a la zona de meta després de proclamar-se per segona vegada campió del món de ciclocròs. Poulidor és una de les grans estrelles mundials que més anys ha estat sobre una bici. Se’l coneix, moltes vegades injustament, com l’'etern segon', però ser un Poulidor no és una cosa despectiva en ciclisme perquè s’ha de ser molt bo per acabar el Tour dues vegades segon i cinc vegades tercer. I més si aquestes posicions es nodreixen amb victòries absolutes a la Vuelta, la París-Niça, el Dauphiné o la Milà-San Remo.

Llarga va ser la carrera esportiva de 'Pou-Pou', el mateix que als 83 anys no es perd el Tour, passeja entre la seva caravana publicitària i encara es guanya petons i abraçades dels més veterans compatriotes. I tants anys hi va ser que al final de la seva carrera la seva filla Corinne va conèixer Adrie van der Poel, un admirat i ràpid corredor holandès, nascut el 1959, que va sumar més de 100 victòries en la seva trajectòria; entre d’altres, l’Amstel, que ara ha guanyat el seu descendent, però també el Tour de Flandes, la Lieja-Bastonya-Lieja, la Clàssica de Sant Sebastià o etapes del Tour. Corinne i Adrie es van enamorar, es van casar i va néixer Mathieu per unir a la seva bici els gens de l’avi amb els del pare.

Als llocs on es fa servir el segon cognom aquest jove corredor que aquest diumenge ha tret la respiració al planeta ciclista es diria Mathieu van der Poel Poulidor. El que va fer feliç el seu avi i tants seguidors sense relació familiar amb ell per fer-los creure que la màgia continua existint en aquest fantàstic esport.

Temes: Holanda