TENIA 91 ANYS

Bahamontes perd la seva Fermina després de 62 anys de matrimoni

Feia molts anys que l'esposa del primer espanyol que va guanyar el Tour estava malalta i va ser la inspiració de l''Águila de Toledo' en la seva època de glòria

Bahamontes perd la seva Fermina després de 62 anys de matrimoni
3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

LaFermina era molta Fermina. Se la recorda darrere del taulell de la botiga de bicis que Federico Martín Bahamontes va obrir a mitjans dels 60, després de retirar-se, a la plaça de la Magdalena de Toledo. Qualsevol veí de la ciutat castellana que volgués comprar-se una bicicleta havia d’acudir al comerç delsBahamontes  i negociar amb Fermina. El 2004, Federico, o millor dit Fermina, va tancar la botiga i fa uns anys, més que per l’edat del vencedor del Tour de 1959 (al juliol en va fer 90), Federico va començar a restringir la seva agenda de viatges i activitats perquè no volia deixar sola la seva dona, malalta i moltes vegades ingressada.

Bahamontes és el guanyador del Tour viu amb més edat. Els qui van córrer amb ell ja fa temps que han iniciat un altre viatge, lluny de la passió de la bici. Fermina Aguilar i Bahamontes es van casar a la catedral de Toledo el 3 de novembre del 1956 i han estat junts durant gairebé 62 anys. Diumenge, Fermina va morir als 91 anys. El funeral es va fer dilluns passat, amb Toledo de dol, i veïns i autoritats donant-li l’últim adeu l’esposa de l’‘Águila de Toledo’.

Ni per Fermina, ni per Espanya, ni per Franco

La primera referència ciclista de Fermina apareix en el Tour de 1957. ABahamontes, que sempre va voler ser un líder, perquè ho era, no li agradava compartir galons amb altres astres del pedal de l’època com Bernardo Ruiz o Jesús Loroño. Per aquesta raó, l’equip espanyol que va acudir aquell any a la ronda francesa no va ser, precisament, un bàlsam, ni tampoc una aigua del Carmen, la beguda que prenia Bahamontes, barrejada amb conyac i de vegades amb un rovell d’ou, per donar una mica més d’energia a les seves pedalades.

Fart de tot, en la novena etapa, Bahamontes decideix posar peu a terra. Es treu les sabatilles i s’asseu al costat de la bici. Arriba Luis Puig, que era el director de la selecció espanyola i anys més tard president de la Unió Ciclista Internacional (UCI). Prova de convèncer-lo perquè torni a la competició. Bahamontes es nega sistemàticament. Aquesta és la conversa que reflecteix la història.

Puig: “Federico, puja a la bici”.

Bahamontes: “¡No!”.

Puig: “¡Per la teva mare!”

Bahamontes: “¡No!”.

Puig: “¡Per la Fermina, la teva dona!”

Bahamontes: “¡No!”.

Puig: “¡Per Espanya!”

Bahamontes: “¡No!”.

Puig: "¡Per Franco!”

Bahamontes: “¡No!”

Si Federico no va pujar a la bici per Fermina, no faria per Franco. Á ell mai li ha agradat parlar molt de política. Sempre ha preferit comentar l’actualitat ciclista o discutir de futbol. Als 90 anys continua sense poder entrar en un bar de Toledo que sigui ple de madridistes. Ni de bon tros portar-li la contrària quan exposa la seva passió blaugrana. Encara així, sempre ha presumit d’un acudit que va aparèixer a ‘La Codorniz’ poc després que es visqués el més feliç (l’únic) dels 18 de juliols; el de 1959, el dia que Bahamontes va certificar la seva victòria a París. I, per descomptat, li va entregar el ram a Fermina, que l’esperava a la tribuna del Parc dels Prínceps. “L’Águila de Toledo saluda el Mussol del Pardo”, va quedar reflectit a la revista satírica i allò li va agradar molt a Bahamontes.

Crida després de guanyar en el Puy de Dôme

Va ser el mateix Bahamontes, en uns temps en què la comunicació era complicada, que va buscar desesperadament un telèfon per posar una conferència i parlar amb Fermina. Volia que s’assabentés de la seva pròpia veu que havia guanyat la cronoescalada al Puy de Dôme del 1959 per davant de Charly GaulHenri Anglade i Roger Rivière, en aquells temps la perla del ciclisme francès, el ciclista que va quedar postrat a una cadira de rodes després de caure al col del Perjuret, en el Tour de 1960, per culpa del condemnat dopatge. Les mans responien amb lentitud a les ordres del seu cervell.

Notícies relacionades

Amb el pas del temps Fermina va acceptar les filles de Bahamontes, dues bessones que el ciclista va reconèixer, tot i que això d’entrar a casa i jugar amb el pare, va ser una cosa que ella mai va portar de bon grat.

Fermina va morir diumenge. Bahamontes s’ha quedat sense la dona de la seva vida. La seva memòria continua estant intacta i és capaç de recordar les seves gestes ciclistes com si haguessin passat aquest any. El 2013, la direcció del Tour el va reconèixer com el millor escalador en la història de la carrera. Va viatjar amb l’AVE de Toledo a Madrid, va agafar un vol directe a Tolosa. Un cotxe el va recollir a l’aeroport de Blagnac i el va portar a Bagnères de Bigorre. Va dinar amb els periodistes espanyols. Va recollir el premi i a la tarda ja va volar a Barajas. No volia que Fermina passés la nit sola.

Temes:

Toledo