Omar Fraile viu el seu dia gran en el Tour

Des de Santurtzi, en el marge esquerre de la ria de Bilbao, fins a Mende hi ha 717 quilòmetres, els que el millor ciclista de la localitat, Omar Fraile, pot fer entrenant sense abusar durant una setmana. Els qui el coneixen bé asseguren que quan es fica una cosa al cap la compleix. S’obsessiona per no fallar. I triomfa. Per això, quan va arribar a la sortida del Tour i li van entregar com a la resta de corredors el llibre de ruta, on figuren tots els detalls, tots els ports, totes les complicacions de cada una de les etapes, es va marcar en vermell la número 14, la que arribava a l’aeròdrom de Mende a través d’una pujada asfixiant, denominada la Croix Neuve, al Massís Central, on ja s’han acostumat a guanyar els corredors espanyols.

Fraile, 28 anys, ciclista de l’Astana, el noi que va començar amb les traineres, el nòvio d’Eva, el que un dia va comprendre que li quedava petit el conjunt del Caixa Rural, on va debutar com a professional, sabia que algun dia compliria el somni que qualsevol nen que vol ser corredor desitja realitzar i que no és un altre que disputar el Tour. “Si córrer el Tour ja és un somni, ja no dic què significa guanyar una etapa”. Tenia ja l’experiència de la victòria aconseguida l’any passat en el Giro. Pero, aquí, en el Tour, tot s’engrandeix.

⏪🔻 Relive the last kilometer which saw the solo victory of @OmarFraile!
⏪🔻 Revivez le dernier kilomètre qui a vu la victoire en solitaire d'Omar Fraile !#TDF2018 pic.twitter.com/ZKPvXysduU

— Tour de France™ (@LeTour) 21 de julio de 2018

Molta gent, massa, va veure Fraile quan es va originar a l’inici de l’etapa el tall de corredors, la fuga beneïda pels directors dels equips que controlen la carrera, llegeixi’s sobretot l’Sky. Ni més ni menys que 32 se’n van anar cap endavant. Als vehicles auxiliars, quan ‘Radi Tour’ comença a enumerar dorsals, els anoten, comproven si hi ha algun ciclista perillós per a la general. I si no és així deixen que agafin minuts, com ha ocorregut aquest dissabte camí de Mende.

Tranquil i sense inquietar-se

I allà hi havia Fraile. Tranquil, sense inquietar-se, sense respondre als atacs dels més nerviosos com el campió d’Espanya, basc com ell, Gorka Izagirre. A Biscaia, Eva, la seva nòvia, només esperava ansiosa el que va ocórrer. Volia que Omar fes un petó a la meta al braçalet que ella li va entregar, ella que ha mamat ciclisme des que va néixer perquè per alguna cosa és la filla d’Arsenio González, corredor nascut el 1960, contemporani de Periquito Delgado, i que va ser un dels grans gregaris de Tony Rominger en els seus anys de glòria.

“Coneixia la zona i el port d’altres carreres franceses a les quals havia acudit. Sabia que la pujada era molt dura. Pero era la meva oportunitat”. I, tossut, no la podia deixar escapar. ¿Va atacar, se’n va anar i va començar l’ascensió final a l’aeròdrom el belga Jasper Stuyven amb avantatge? Un no s’havia d’alarmar. Tenia forces, ja ni tan sols li feia mal el braç de la caiguda que havia patit feia just una setmana. Un altre, del dolor, s’hauria retirat. Però ell tenia marcada en vermell el cim de Mende, l’aeròdrom dels espanyols. De cinc vegades que el Tour ha arribat aquí, tres vegades han guanyat corredors del sud del Pirineu: Marcos Serrano, Purito Rodríguez i ara ell.

Valverde salva Landa

Omar es va sentir un escalador de categoria. Portava foc a les cames. Pero, al girar-se, ¡ai, al girar-se! va veure en la llunyania la figura de Julian Alaphilippe, un altre escapat, el rei de la muntanya, el vencedor a Le Grand Bornand. Malament, molt malament... si l’agafava ho passaria malament. “Em vaig preocupar perquè sabia que si m’agafava em guanyaria l’etapa perquè és molt ràpid”. Per això, es va inventar unes quantes forces de més, va tornar a pensar en Eva. Ja estava en l’últim quilòmetre, una baixada sense perill que conduïa cap a la pista d’enlairament i aterratge. I allà va explotar. Allà va pensar que valia la pena el sofriment, la duresa del Tour i les males estones passades en carrera.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Per darrere, a 18 minuts, els líders es van atacar. Sorprenentment, Mikel Landa va ser el primer en actuar però després se li va apagar la pedalada. Sort en va tenir de tenir al costat Alejandro Valverde, perquè si no, hauria tingut un problema més seriós que els 29 segons que sorprenentment es va deixar a Mende.

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Tour.