Les últimes pedalades d'Alberto Contador

Hi va haver un dia, ja llunyà, en què Alberto Contador va pujar per primera vegada a l’autobús aparcat a tocar de la meta del Tour on s’entrevista el guanyador de l’etapa i el líder de la carrera. Era la seva primera etapa de groc a la ronda francesa (Castelsarrasin, 27 de juliol del 2007). Buscava cares conegudes de periodistes espanyols i els demanava que fossin ells els que li preguntessin. Al jove Contador, inexpert encara a vestir de líder en les grans rondes, li imposava la presència de la premsa estrangera en un altre any de Tour mogut. Contador es va posar al capdavant de la general després que Michael Rasmussen, el líder que tenia la prova sentenciada, fugís per la cuina d’un hotel de Pau angoixat per les acusacions de dopatge.

Una altra cuina, també a la ciutat de Pau, va ser la desencadenant de la història més pertorbadora en la vida de Contador. A Paco Olaya, el cuiner de l’equip Astana, no li va agradar el tracte que li donaven a l’hotel ni la qualitat del menjar de manera que li va encarregar a José Luis López Cerrón, avui president de la Federació Espanyola de Ciclisme, de viatge cap al Tour, que busqués una carnisseria i comprés un filet. Es va aturar a Irun... i allà va començar tot.

La defensa de la innocència

Contador sempre ha defensat la seva innocència en un controvertit positiu per clenbuterol, que va marcar la seva carrera. «Els mesos següents van ser molt durs. Jo sempre vaig estar al seu costat, entrenant sense parar per Madrid, perquè ell volia tornar per la porta gran. I bé que ho va aconseguir. Va tornar a la Vuelta del 2012, que va guanyar amb el que per mi ha sigut el dia més gloriós com a ciclista; l’atac de Fuente Dé». Jesús Hernández, autor de la cita, parla amb passió de Contador. Pràcticament tota la seva carrera esportiva –ell també es retira aquest any– ha estat al costat d’un corredor a qui considera un germà. «No és el meu cap de files. És un germà. Crec que he compartit jo més cops habitació amb ell que la seva dona. I m’agrada que se sàpiga, perquè la gent apreciï la fortalesa del seu caràcter. Ell m’ha animat a mi més vegades, que jo a ell».

A Fuente Dé, a Cantàbria, va arribar la Vuelta 2012, després de la jornada de descans i amb Purito Rodríguez com a líder i gairebé amb la sensació que ja tenia lligada la victòria. Era una suposada etapa de transició, però Contador, per sorpresa, va atacar el català a més de 50 quilòmetres de l’arribada. Es va presentar en solitari i va sumar un triomf per a la història de la Vuelta.

Adeu a la bogeria dels grans atacs

Contador es retira demà a Madrid. Ja no hi haurà més atacs bojos, impossibles per a altres, del ciclista que ha fet del seu lema «voler és poder» una religió ciclista. «Ha sigut un dels meus grans rivals en la meva carrera esportiva; un ciclista que sempre ha arriscat aconseguint a vegades els fruits i altres, no», afirma Chris Froome, a qui Contador va aconseguir derrotar en el mà a mà que els dos corredors van protagonitzar a la Vuelta 2014. Al Tour, sobretot per les caigudes d’un Contador que desgraciadament sempre ha acabat caient des del 2013, no s’ha pogut veure mai ni es podrà tornar a veure el 

duel entre tots dos.

Contador es retira demà amb la fita de ser un dels pocs ciclistes de la història que han aconseguit guanyar les tres grans rondes, igual que Jacques Anquetil, Felice Gimondi, Eddy Merckx, Bernard Hinault i Vincenzo Nibali. Oficialment el contemplen dos triomfs al Tour, tres a la Vuelta i dos al Giro, encara que ell i el seu entorn també anoten les victòries del Tour 2010 i el Giro 2011, anul·lades pel TAS el 2012.

L'entorn

Jacinto Vidarte, un antic periodista del diari Marca, es va fer amic seu i es va convertir en el seu inseparable cap de premsa, que li cuida l’agenda, i que també batalla en el projecte de futur de Contador: el llançament el 2018 d’un equip de ciclisme de caràcter continental (el que en futbol seria la Segona B) perquè puguin créixer les estrelles de la fundació que coordina aquests últims anys. Precisament, Jesús Hernández en serà un dels directors.

Faustino Muñoz també estarà en l’esquema. Mecànic des que era gairebé un nen –va debutar a finals dels 70 i té 54 anys–, auxiliar de confiança de Manolo Saiz, deixa demà la primera línia dels equips professionals per ajudar el seu amic Contador en el nou equip.

"Gràcies, Alberto"

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

«Vaig conèixer l’Alberto fa més de 15 anys quan corria en l’equip aficionat de Manolo Saiz. Ell sempre em repetia que hi havia un xaval boníssim a Madrid, a qui deien 'Pantani'. Des d’aleshores l’Alberto segueix igual. No ha canviat, encara que s’ha convertit en un dels millors ciclistes de totes les èpoques».

«Gràcies, Alberto», ha sigut com un crit que ha recorregut la seva última Vuelta, en què Contador s’ha convertit en el gran animador. «Gràcies, Alberto», ha sigut el text que s’ha escrit en centenars de pancartes penjades a tot arreu. Demà es retira el segon millor ciclista espanyol de tots els temps després de Miguel Induráin. Els seus atacs, moltes vegades com una beneïda bogeria, es trobaran a faltar. Mai més hi haurà un altre Contador.