El Tour de França vola sota el control ferri de l'equip Sky

Alberto Contador va arribar, a la muntanya no puntuable de l’estació de Les Rousses, a l’exterior de l’autocar del conjunt Trek i allà es va trobar amb Haimar Zubeldia. El ciclista madrileny s’havia entretingut uns minuts atenent la premsa, mentre el seu veterà company basc ja havia iniciat la recuperació pedalejant sobre el corró, l’aparell que converteix en estàtica, després de treure la roda posterior a la mateixa bici que han utilitzat en competició.

⚡️FLASH⚡️ A crazy stage, an incredible fight and Lilian Calmejane's win, stronger than pain! #TDF2017 pic.twitter.com/9WvKPJHsqK

— Tour de France™ (@LeTour) 8 de julio de 2017

«¿Anaves en el grup?», li va preguntar Contador al seu ajudant. «A la part del darrere, no m’has vist, però era allà per si em necessitaves. En cas contrari, m’hauria despenjat», va respondre Zubeldia i Contador n’hi va donar les gràcies. Quan se circula amb el ganivet a la boca, quan un ciclista com Contador es col·loca a les primeres places del grup de figures ajudat pel seu gregari colombià Jarlinson Pantano, no es mira cap enrere. Només cap endavant. Només a les bicis de l’Sky; una (Chris Froome), dues (Sergio Henao), tres (Mikel Nieve), quatre (Mikel Landa) i fins a cinc (Geraint Thomas). Com el centurió romà envoltat pels seus legionaris a la conquista de les Gal·lies. Així circula Froome amb el seu mallot groc per les carreteres de França, mentalitzat per guanyar d’aquí uns dies (encara falta molt) el quart Tour, el tercer consecutiu.

As they say, 'That was a proper Tour stage!!' #abloc #notimetopee pic.twitter.com/lLhQ5jqPRR

— Geraint Thomas (@GeraintThomas86) 8 de julio de 2017

  

Contador, igual que Nairo Quintana, Fabio Aru, Richie Porte o Romain Bardet, només tenia ulls per vigilar els Sky i per desgastar-se, igual que ells, en una jornada tremenda, potser no espectacular pel que fa al resultat (triomf en solitari del corredor francès Lilian Calmajane, un prometedor ciclista de 24 anys que ja va guanyar l’any passat una etapa de la Volta a Galícia), però trencadora per a les cames.  

VÍDEO | Los dramáticos calambres de Calmejane cuando se disponía a ganar ➡️ https://t.co/u3iexzkP1z #TDF2017 pic.twitter.com/LUF6eE6NjS

— Eurosport.es (@Eurosport_ES) 8 de julio de 2017

  

L’Sky, com si haguessin retrocedit 24 o 48 mesos, com si vestissin de negre en comptes de blanc, va tornar a demostrar que és el millor i amb diferència, un conjunt que pot sacrificar dos corredors com són l’alabès Landa o el gal·lès Thomas, que podrien ser caps de files en altres conjunts, potser més glòria però menys diners a final de mes. Són poderosos, perquè són els que paguen més bé i a més a més compten amb l’al·licient de treballar per a un corredor, Froome, que aquest any, a part d’arribar de groc als Camps Elisis, també ho vol fer vestit de vermell, amb el mallot del campió, a la plaça de la Cibeles de Madrid, a la Vuelta. Té fam de glòria, potser no tant com la que va tenir Eddy Merckx, però, tot i que potser amb algo más d’oposició, té totes les butlletes per triomfar a París. I així va quedar constància en la primera de les dues etapes per la serralada del Jura, unes muntanyes que no gaudeixen de tanta fama com els Alps, però amb paisatges igual o més bonics i ascensions més curtes però absolutament dures.

Another #YellowJersey & lion for Kellan 👶🏼🦁 #TDF2017 #TDF @letour @MaillotjauneLCL #maillotjaune pic.twitter.com/BOmHGfmpax

— Chris Froome (@chrisfroome) 8 de julio de 2017

  

L'esquadra britànica va castigar tothom. No va permetre moviments incòmodes, només fugues de les que no compten –fins a 50 corredors van arribar a estar escapats– però com si hagués sigut la primera part d’un partit de futbol, avui en ruta cap a Chambéry es disputarà el que es podria denominar com el segon temps d’una etapa marató. ¿Qui fallarà?

«Serà una jornada clau per a la classificació», va pronosticar Froome. I així ha de ser amb 41 quilòmetres d’ascensió repartits en set ports: tres de categoria especial, un de segona, dos de tercera i un de quarta, amb més de 4.000 metres de desnivell positiu. Tan important és l’etapa que molts la qualifiquen com la reina d’aquest Tour, si bé seria més apropiat considerar-la com l’etapa trampa i que presenta una altra vegada en la societat del Tour el temible Mont du Chat, que es va pujar el 1974 amb derrota de Merckx davant Raymond Poulidor. Del seu cim a la meta de Chambéry només hi ha 26 quilòmetres, la majoria en descens. Per això, ahir Contador i Zubeldia, i tants altres, necessitaven recuperar forces a l’acabar el combat.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Tour.