El cicloturisme no pot anar per una altra via

En el ciclisme contemporani, bé sigui professional o aficionat, hi ha de primar sobretot la seguretat. Les imatges de ciclistes baixant per ports amb la carretera nevada, derrapant i jugant-se la vida en cada revolt ja han quedat per al record. Ara se suspenen etapes, com va passar fa poc a Itàlia, a la Tirrè-Adriàtic, o a França, a la París-Niça, o es retalla el traçat, com diumenge passat en la Lieja-Bastogne-Lieja, si les condicions són adverses i l'organitzador considera que es posa en perill la integritat del corredor.

El cicloturisme no pot anar per una altra via. Una caiguda pot afectar amb la mateixa gravetat un corredor professional en una cursa oficial que un aficionat en una multitudinària marxa cicloturista. Fins i tot, l'aficionat, menys hàbil que el professional en el control de la bicicleta, està exposat a més riscos. I l'accident que va tenir Fran Ventoso, ciclista professional del conjunt Movistar, en la París-Roubaix, havia de fer reflexionar el col·lectiu ciclista, encapçalat per la Unió Ciclista Internacional (UCI), sobre l'ús de frens de disc a les bicicletes de carretera. Tal com es va preguntar Ventoso en una carta oberta de gran repercussió a les xarxes socials, “¿us imagineu un disc en una jugular o en una femoral? No. Val més no imaginar-s'ho”.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

I si l'UCI, mare i senyora que belluga tots els fils del ciclisme a nivell mundial, ha prohibit l'ús de frens de disc en les curses professionals, ¿quin sentit té permetre'ls en competicions federades? S'ha de tenir en compte que a l'UCI no li va tremolar la mà al vetar els frens, malgrat que la principal firma que els impulsava (la poderosa Shimano japonesa) n'és un dels principals patrocinadors.

Ningú dubta de l'efectivitat i la precisió més gran de frenada que ofereixen els discos en les bicicletes de carretera. Però, alhora, l'accident de Ventoso, prova que aquests enginys es converteixen en ganivets de carnisser quan es produeix una caiguda massiva. Ningú prohibirà a un cicloturista enfilar-se en una bici amb frens de disc i solcar les carreteres lliurement. Fins i tot, si no pensa col·locar-se mai un dorsal a l'esquena, fins i tot es podria recomanar l'adquisició d'una bici amb aquestes característiques. Però en marxes, igual que en competició professional, suposen un perill, així que, fins que no es treguin al mercat uns protectors que limitin el risc de talls, el més assenyat, el més prudent i el més aconsellable, a l'hora de primar la seguretat, és posar el fre de mà a la presència d'aquest tipus de bicis.