Quan la terra tremola

La terra tremola al pas del gran grup sobre les llambordes de Vertain, el cinquè sector de pavès de la París Roubaix. El públic ha de situar-se sobre els camps sembrats, els que van obligar cap al segle XIX  a buscar llambordes com roques, punxeguts i relliscosos, perquè poguessin passar els carros de càrrega tirats pels bous. I allà és on la gent vibra. És allà, entre les herbes i el fang, on l'espectador ha de col·locar-se per aplaudir els corredors que acaben amb les mans esquerdades dels increïbles salts que fa la bicicleta en els 52 quilòmetres sobre pedres, una carrera única en la seva espècie: La Reina de les Clàssiques.

Esmorzaven junts en un hotel de Compiègne, d'on va partir la carrera, Peter Sagan i Fabian Cancellara. El primer, campió del món, es recollia la melena en un monyo. El segon, el temible 'Espàrtac', que va caure, es tapava el cap amb la caputxa de la seva dessuadora. Ni es van mirar. Però Sagan va conservar l'humor quan va pujar per l'ascensor, cap a la seva habitació, sabent-se favorit d'una carrera que no va guanyar, perquè ho va fer un desconegut, de 37 anys, gairebé sense palmarès però hàbil sobre la pista, Matthew Hayman, que va donar una sorpresa tan sonada com els crits que llançaven els milers de seguidors belgues, recollits al velòdrom de Roubaix, que es van silenciar quan el seu heroi, Tom Boonen, va caure derrotat inesperadament davant el seu rival dels Antípodes.

ELS PERILLOSOS FRENS DE DISC

Rebotaven les bicis i els espectadors, ara ja en el sector denominat Wallers, se sorprenien de l'habilitat dels corredors, capaços d'elevar, ajudats pels pedals automàtics, les dues rodes, la bici gairebé volant, per tal d'esquivar els forats entre les llambordes, on caben almenys dos dits, plens, a vegades sí i en ocasions no, de terra i també de fang. I un soroll tremend, de les bicis, menys lleugeres que en altres carreres, amb doble cinta sobre el manillar perquè les mans pateixin una mica menys. I algunes ja amb frens de disc, com les de muntanya; un perill, segons ho va sentir en la seva cama, Fran Ventoso, company d'un altre heroi, Imanol Erviti, ahir novè i fa una setmana a Flandes, setè, sense ser favorit, igual que Hayman.

Una bici es va embolicar amb una llamborda. ¡Tots a terra! I el disc del fre va penetrar, més de 30 punts, a la cama del corredor del Movistar. "Li he vist la tíbia", va jurar el seu director, Chente García Acosta.

Un lloc  al costat del pavès val hores de paciència, amb carreteres tallades. Però els que van a la Roubaix, a l'Infern del Nord, com se la denomina també, corren cap al cotxe després del pas dels ciclistes, perquè les dreceres per carreteres locals, en una carrera que fa giragonses en els últims quilòmetres, permet arribar al següent sector. En els últims, entre ells el llegendari Mons en Pévèle, ni s'hi cap. Els belgues ja porten unes quantes cerveses quan descobreixen a Boonen. Criden com possessos. Entusiasmats. I tots, com hauria dit Johan Cruyff, amb la 'gallina de piel'.

CLASSIFICACIÓ:

1. Mathew Hayman (AUS / Orica) 05h:51:53

2. Tom Boonen (BÈL / Etixx) m.t

3. Ian Stannard (GBR / Sky) m.t

4. Sep Vanmarcke (BÈL / Lotto-Jumbo) m.t

5. Edvald Boasson Hagen (NOR / Dimension Data) a 3s

6. Heinrich Haussler (AUS / IAM) a 1:00m

7. Marcel Sieberg (ALE / Lotto Soudal) m.t

8. Aleksejs Saramotins (LIT / IAM) m.t

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

9. Imanol Erviti (ESP / Movistar) a 1:07m

10. Adrien Petit (FRA / Direct Energie) a 1:20m