Cinc destinacions per a un pont gastronòmic

La Costa Brava és un paradís natural i també gastronòmic, amb infinitat d’establiments de categoria mundial. Aquí només suggerim una ínfima part del que es pot veure i menjar. Per anar fent boca, el Museu de la Pesca, al port de Palamós, únic a tot el Mediterrani i que compta amb una petita sala de cine, una gran maqueta del perfil de la costa catalana, un barco de veritat, una aula gastronòmica... Senzill però molt complet i didàctic.

Pots menjar al Compartir (riera de Sant Vicenç s/n, a Cadaqués), del trio del Disfrutar (Castro, Xatruch i Casañas): una cuina mediterrània molt ben treballada amb algun ressò bullinià a preus supercontinguts per al seu altíssim nivell. Pots provar els plats de Ramon Freixa al Mas de Torrent (Torrent, Girona), aferrats al territori i executats amb una sensibilitat extrema. Pots veure el mar des del mirador del Far Nomo, al far de Sant Sebastià de Llafranc (cuina japonesa) o gairebé tocar l’aigua amb els peus al Tragamar (cuina marinera moderna a la platja del Canadell, a Calella de Palafrugell). I et pots allotjar al Casamar (Del Nero, 3, a Llafranc), amb un restaurant amb una estrella Michelin.

A la Cerdanya, pizzes de Fabián Martín (rambla de Josep Maria Martí, 6, de Puigcerdà), bona cuina de producte modernitzada a Les Heures d’en Dídac (Bolvir de Cerdanya) o exaltació del territori al Das 1219 (Das) i el Trumfes (Llívia). Al Pirineu aragonès, a prop de les estacions d’esquí de Formigal i Panticosa, pots dormir i menjar a l’Hotel El Privilegio (Zacalera, 1), a Tramacastilla de Tena, un poblet de 150 habitants que té 7 restaurants.

De camí a les muntanyes d’Osca, pots parar al Casbas (Senegüé, a la vall de Tena), a peu de la carretera N-260: distingit com el millor establiment de menjar familiar d’Aragó del 2019, serveix menjar a tota hora i menús de migdia tota la setmana. El bacallà a l’‘ajoarriero’ és la seva especialitat.

I cap al sud, Tarragona i el delta de l’Ebre. A la ciutat romana, el Barquet (Gasòmetre, 16) i l’AQ (Les Coques, 7) són dues bones parades. Al primer, els germans Solé, David i Fidel, protegeixen el llegat familiar de plats mariners, i al segon, Ana Ruiz i Quintín Quinsac treballen sobre 30 plats amb ingredients de l’entorn i un tractament viatger, i 30 vins canviants.

En el tram final de l’Ebre, es pot dormir i menjar a Villa Retiro (l’hotel gastronòmic per excel·lència de la zona, amb una estrella Michelin) i visitar pobles del Delta, on les ostres són les reines, com a l’Ampolla, que al maig celebra la Diada de l’Ostra. Casa Nuri (cuina tradicional de la zona, amb arrossos, ànec i anguila, a Deltebre), L’Algadir (reinterpretació moderna de la cuina deltaica al Poble Nou del Delta), Can Batiste (bon tracte al producte a Sant Carles de la Ràpita), La Llotja (especialistes no monotemàtics, de la tonyina vermella a l’Ametlla de Mar) i Can Piñana (cuina marinera tradicional del Delta a l’Ampolla) són bones direccions.

A Osca, parada obligatòria és La confianza (plaça de Luis López Allué, 8), botiga oberta el 1871 que igual ven bacallà, espècies, conserves, xocolates... Té el mobiliari original i, al soterrani, guarda autòmats. Per menjar molt bé, els estrellats del Tatau Bistro (Azara, s/n), un bar on pots demanar el menú degustació o unes braves i una cervesa, i al Lillas Pastia (plaça de Navarra, 4), per als bojos per la trufa.

A Saragossa, apunta Casa Lac (Màrtirs, 12), que aposta per les verdures i és el més antic de la ciutat i el que va obtenir la primera llicència de restaurant d’Espanya (1825); El Méli del Tubo (Libertad, 12), amb tapes, originals i ben presentades; La Ternasca (Estébanes, 9), especialitzat en cabrit, el producte estrella aragonès; La Flor de Lis (Don Jaime I, 34), taverna moderna amb clàssics de les tapes i creacions d’autor; +Albarracín (plaça de Nuestra Señora del Carmen, 1-2-3), gastrobar de cuina local actualitzada; i La flor de almívar (Don Jaime I, 21), pastisseria de 1856 amb la marqueteria original i les fruites d’Aragó (dolços farcits de fruita confitada coberts amb xocolata) com a icona.

I si d’aquí baixeu fins a Terol ciutat, podeu menjar plats refinats amb producte local a Yain. I si baixeu més, aneu a Aire Sano Experience, centre interactiu dedicat al pernil DO Terol (museu, botiga, restaurant...) a La Puebla de Valverde, a la zona productora mundial més gran de trufa negra. Sarrión acull al desembre la Fira Internacional de la Trufa, i a Mora de Rubielos, La Trufa Negra organitza rutes per anar a buscar-ne que acaben amb un menú fet amb què hàgiu trobat.

Són legió els que des de fa anys visiten Les Grands Buffets, a Narbona (Rond Point de la Liberté. Espace de Liberté), amb unes restes romanes que mereixen una visita. Un restaurant amb barra lliure de tot, i tot de qualitat, amb la varietat de formatges més gran del món (111 tipus, tal com certifica el llibre Guinness dels rècords), fuagràs, salmó, ostres, llamàntols, carns madurades, postres (més de 50 elaborats diàriament)... Costa 42,90 euros sense beguda.

A prop, hi ha Sète, una petita Venècia solcada per canals amb molt bon marisc i peix. Aquí manen el pop, les ostres, la tonyina, els musclos, l’orada... Cal provar la ‘tielle’, una mena d’empanada amb pop, pebre vermell, sofregit de tomàquet i ceba, visitar el mercat ambulant al costat de la llotja, a l’anomenat ‘quai de la Marine’, on els pescadors venen les seves captures als particulars; i degustar ostres a Les Halles, el mercat de la ciutat, a més de menjar als restaurants veïns (La Poulperie, Bien Venu, Fritto, La Prohibition, L’Arrivage...) i restaurants del Canal Royal (The Rio és el lloc de moda) i La Pointe Courte (una mena de Barceloneta).