Begudes sota sospita

El vodka que bevem no és rus (tot i que ho sembli)

  • Suec, francès, nord-americà... les marques més conegudes s’elaboren en altres països

El vodka que bevem no és rus (tot i que ho sembli)
3
Es llegeix en minuts

Corren mals temps per a tot el que sigui sospitós de ser rus. O que ho sembli. Un exemple és el vodka: pocs elements de la cultura popular s’associen més al país presidit per Vladímir Putin. Això passa malgrat que el primer registre de la paraula ‘vodka’, que significa literalment ‘aigüeta’, es troba en documents polonesos del segle XV. Malgrat aquests tripijocs de la història, el vodka està considerat com la beguda russa per excel·lència

Però, ¿és realment així? ¿Les marques actuals de vodka més consumides provenen de Rússia? ¿S’elaboren allà? La resposta és que no. «Els principals vodkes dels grans grups productors de begudes alcohòliques no són russos», explica François Monti, expert en destil·lats: «La marca Absolut és sueca, Grey Goose i Ciroc són franceses, Ketel One és holandesa...», explica Monti, autor de ‘Mueble Bar’, un manual per fer cocteleria a casa que es posarà a la venda pròximament.

Monti afegeix que «el vodka és una categoria de destil·lat molt minoritària a Espanya, on es consumeix molt poc en comparació amb altres països pròxims». A més de les marques ja esmentades, tampoc les que tenen noms tan russos com Smirnoff, Eristoff o Stolichnaya, es produeixen actualment allà. «El cas de Smirnoff és molt curiós. Tota la seva història moderna està vinculada als Estats Units, però, si fem un cop d’ull a la seva publicitat, veurem que es fa servir tota mena de simbologia russa. Pot ser interessant veure si això canvia en els pròxims dies a causa de la guerra», comenta Monti. Efectivament, si s’entra a la web de Smirnoff es veu el missatge «proudly made in America» (‘orgullosament elaborat als Estats Units’). Això sí, també s’especifica que la marca va tenir el seu origen en una destil·leria moscovita fundada per Piotr Arsenievitx Smirnov el 1864. Va ser als anys 30 del segle XX quan va viatjar fins a terres nord-americanes, on la seva popularitat va créixer de la mà d’un dels còctels més icònics, el Moscow Mule. Actualment, a més d’estar elaborat als Estats Units, pertany al dossier de la multinacional de begudes Diageo, amb seu a Londres. Ni rastre de Rússia, per tant. 

El mateix passa amb la molt popular marca Eristoff, el consum de la qual es va popularitzar als anys 90 a Espanya gràcies a un anunci que preguntava al consumidor a través d’una enganxosa melodia: «¿Què diria la teva mare si et veiés amb Eristoff?». Doncs bé, la marca forma part en l’actualitat del catàleg de la multinacional Bacardi i a l’etiqueta s’especifica que s’elabora a Beaucaire, França. El seu origen, per cert, es troba a principis del segle XIX a Geòrgia, i no a Rússia. De fet, el llop udolant a la lluna que apareix al logo de la marca fa referència a l’animal nacional de l’exrepública soviètica.

Notícies relacionades

«Un cas particular és el del vodka Stolichnaya, que es fa a Letònia i que, per molt rus que soni, pertany a Yuri Shefler, un oligarca enemic declarat de Putin», especifica Monti. A la web de l’empresa de Shefler, Stoli Group –amb seu a Luxemburg– es rep l’internauta amb tota una declaració d’intencions: un colom de la pau amb els colors ucraïnesos, blau i groc, i una declaració «per la pau a Europa i en solidaritat amb el poble d’Ucraïna».

Fa l’efecte, per tant, que plantejar un boicot al vodka com a manera de ‘castigar’ la invasió militar russa a Ucraïna, no té gaire sentit. O que, en el cas de voler fer-ho, toca explorar quines són les marques adequades: «Russian Standard és l’únic vodka fet a Rússia amb una quota de mercat significativa, i després seria Beluga, tot i que es tracta d’una marca més minoritària, que pertany al segment ‘ultra premium’», sentencia Monti. Els fanàtics del vodka poden continuar bevent amb la consciència tranquil·la.