Sara Pérez, la viticultora que es va «masculinitzar» per fer-se un lloc en el món del vi | VÍDEO Taula per a dos

El món del vi era cosa d’homes. Així ho sent Sara Pérez, elaboradora del Priorat i Montsant que, per fer-s’hi un lloc, es va haver de mimetitzar amb l’ambient. «Em vaig masculinitzar», confessa. És una de les moltes reflexions que comparteix amb el periodista gastronòmic Pau Arenós en la tercera entrega de la sèrie ‘Taula per a dos’, que patrocina Familia Torres.

«Em vaig adaptar a la realitat de l’heteropatriarcat. Si havia de presentar un vi, si havia de convèncer viticultors de Porrera, si havia de fer una conferència... vaig veure que, com a dona, la meva veu no se sentia, i vaig començar a masculinitzar-me», recorda sobre els seus primers passos en el sector. Fins al punt que un viticultor li va advertir: «Amb aquesta boca no et casarem». Es referia a la seva manera de parlar. «Allà em vaig adonar que tot el dia estava dient renecs». Una manera que li resultava efectiva perquè li fessin cas.

Pocs exemples de dones

Però els exemples de dones que en el passat van triomfar en la viticultura són escassos, cosa que reforça la seva teoria que el del vi encara és un món d’homes. «Quan tenen un home al costat, elles queden anul·lades, i quan no l’han tingut, han sortit. Té a veure amb el lloc que ocupem les dones en el sistema tradicionalment».

I aquest lloc és, de manera natural, dels homes, com explica amb aquesta anècdota. «Una vegada hi va haver un dinar de 14 cellerers en un restaurant. Tots eren homes. I aquest no era el Dia de l’Home. Quan vaig voler fer el mateix un any després amb dones, va haver de ser per un 8-M. ¿Les dones no formem part de la normalitat?», es pregunta en un moment de l’entrevista gravada per Zeta Media Lab.

Malgrat la vigència de l’heteropatriarcat, Pérez defensa que «el vi no té sexe». «No, no, no. Elaborar un vi és un treball d’equip». I els que ella fa neixen de decisions que han anat canviant amb el pas del temps. «Les que vaig prendre als 90 eren unes decisions. A finals dels 90 em vaig adonar que no encaixava en aquest món i que el que s’esperava d’un priorat no m’agradava. Jo tenia altres idees». Per això, admet, no bevia els seus propis vins. «Em costava, bevia altres coses fora de la meva zona de confort com a elaboradora». 

Escurçons 2015, fruit d’un incendi

Però el seu canvi amb el salt de segle ha donat com a fruit joies com ara Escurçons, amb una anyada, la 2015, especial pel seu sabor fumat fruit d’un incendi als voltants de la vinya. «Es va fondre el raïm, però va ploure i va tornar a brollar, com l’au fènix, i vam dir que si hi havia raïm veremaríem. I ho vam fer. I quan va començar a fermentar, tot el celler feia olor de fum: allà hi ha la memòria, les arrels, el sòl, la pluja...».

Notícies relacionades

Raül Balam: «Tinc una malaltia. Soc un addicte i ho seré tota la vida» | Mesa para dos

El dia que Raül Balam va dir al seu pare: «Tens un fill ‘maricon’» | Mesa para dos

Aquest vi va ser celebrat per nombrosos xefs, que van veure les moltes possibilitats gastronòmiques que els brindava.

Per això diu Pérez que el Priorat és «màgia». Perquè «és una de les zones del món amb més energia tel·lúrica, és un somni fet realitat, és possibilitat, és agricultura, és sud, és calor, és ganes de beure, és set». És Sara Pérez.