Punta de ganivet
Més que una mitjana, un capó per a Sánchez
El ministre Garzón no ha fet altra cosa que repetir el que diu la ciència: una vaca és una fàbrica de metà amb potes i per aconseguir una costella cal gastar 15.000 litres d’aigua
Pedro Sánchez té raó: la mitjana, poc feta. Alberto Garzón té raó, i rima: millor menjar poca mitjana.
La resposta de Sánchez, mentre surt en defensa del ministre Luis Planas i la ramaderia extensiva (Garzón es refereix a «macrogranges»), és irresponsable i hipòcrita, lluny d’aquesta sostenibilitat a què s’ha compromès el seu Govern, insostenible des del punt de vista de la salut del planeta i de la dels ciutadans.
Garzón no ha fet altra cosa que repetir el que diu la ciència: una vaca és una fàbrica de metà amb potes i per aconseguir una costella cal gastar 15.000 litres d’aigua; per a una poma, només 60. Els números són aquí per a l’anàlisi seriosa i tranquil·la, sense la passió sanguínia de la carn vermella.
Planas és ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Vaja, Agricultura, quin descuit. La coliflor no té glamur, les bledes no tenen prestigi. La reivindicació mitjanera, o costella, de Sánchez sona a desafiament de reservat, brandi, puros i corbata folgada.
Jo menjo mitjana, i cuino mitjana (la carn, sempre temperada; si no hi ha brasa, una paella molt calenta amb una mica de greix), tot i que –aquest el consell saludable i ecològic– s’ha de fer d’una forma excepcional i amb bèsties procedents de finques amb animals ben cuidats, amb espai per moure’s, alimentats d’una manera respectuosa amb el medi ambient.
Es tiren pets i rots, sí, però és la conseqüència de bombardejar des de diversos estómacs. Les vaques són innocents: som nosaltres els qui les explotem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.