SETMANA LABORAL DE QUATRE DIES

Treballar menys per donar temps a la vida

La majoria de països no ha canviat substancialment la setmana de 40 hores, aconseguida als anys setanta

La reducció ajudaria la conciliació familiar, la vida social i personal

Treballar menys per donar temps a la vida
3
Es llegeix en minuts
Pilar Enériz
Pilar Enériz

Redactora

Especialista en tecnologia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El debat sobre la reducció de la jornada laboral està de plena actualitat, una vegada que el Ministeri de Treball ha admès que valora la possibilitat d’implantar els quatre dies de treball setmanal. 

Llevat de poques excepcions, els països de la UE apliquen una jornada setmanal màxima de 40 hores excepte Bèlgica (38 hores) i França (35 hores), tot i que hi ha també un reduït grup d’estats que adopten com a límit l’establert per la Directriu Europea del Temps de Treball (48 hores), entre els quals hi ha Holanda, Alemanya, Dinamarca, Malta i Xipre. Com excepcions, Suïssa té un límit d’entre 45 i 50 hores, depenent del sector i l’ocupació, i destacar que a Alemanya també s’ha obert ja el debat entre temps de treball i/o productivitat. 

Probablement hagi sigut aquesta conjuntura actual de crisi econòmica i social, que ha portat la pandèmia, el que ha afavorit que la societat comenci a qüestionar el fins ara inamovible principi protestant que no hi ha millor via que el treball dur per aconseguir els somnis. Però en aquest escenari en el qual s’han trastocat tantes coses, experts com l’economista català Joan Martínez Alier denuncien la insensatesa de perseguir un creixement infinit; acadèmics com Tim Jackson i Kate Raworth, i fins i tot agències oficials de la UE, apunten ja la necessitat de dissenyar una economia postcreixement, acceptant la idea que una societat pot prosperar sense haver d’augmentar la seva producció i consum de forma indefinida.

És en aquest context que al nostre país es plantegen canvis en la vida laboral, cosa que podria convertir-lo en pioner en la implantació de la setmana de quatre dies feiners (32 hores). El govern ha donat el vistiplau a un projecte pilot per a empreses disposades a adoptar aquest tipus de jornada. Una iniciativa que segons el diari britànic ‘The Independent’, col·loca Espanya a l’avantguarda en la recerca de solucions per a la millora de la productivitat, la salut mental i el medi ambient.

El debat

El debatDes de Més País, el partit que va llançar la proposta, es precisa que es tracta de la reducció d’hores laborals, treballar un dia menys, però sense una reducció proporcional del sou i sense augmentar les hores de treball els quatre dies restants. Tot i que la proposta ha quallat entre la majoria de treballadors, el sector empresarial mostra els seus dubtes i escepticisme, afirmant que la setmana laboral de quatre dies té conseqüències i provocaria baixades de la pensió i de les prestacions.  

Els estudis disponibles mostren tant els casos d’èxit com els de fracàs, en els primers es lloa la conciliació familiar i en els altres s’apunten les queixes dels ciutadans per les deficiències dels serveis. Entre els defensors de la mesura, s’afirma que el disfrutar d’una jornada laboral més curta donaria la possibilitat de més temps lliure per tenir una millor vida, contribuiria en la salut i el benestar personal, disminuiria els efectes del canvi climàtic i resultaria més rendible, ja que augmentaria la productivitat ja que els treballadors estaran més descansats. Se citen exemples com el Japó, on algunes empreses ja han implementat la setmana laboral de 4 dies, i com les filials de Yahoo i Microsoft han vist la seva productivitat incrementada fins a un 40% en comparació amb el mateix període d’exercicis anteriors.

Aposta per la productivitat més que pel temps

Notícies relacionades

Experiències

ExperiènciesA Espanya s’han iniciat algunes experiències que semblen funcionar sense problemes destacats. L’empresa Software Delsol, ubicada a Jaén, ha sigut pionera en la implantació de la jornada de quatre dies setmanals. Fonts d’aquesta societat asseguren que el canvi ha sigut molt positiu, tant en productivitat com en l’ànim dels empleats, amb una reducció de l’absentisme laboral del 28% i un creixement de la facturació del 20%. A Madrid, el restaurant La Francachela té avui més personal amb menys hores de treball i amb el mateix sou mensual. Presumeix que hi ha una òptima conciliació laboral dels treballadors i més satisfacció en el lloc de treball, amb més temps per a l’oci i la vida.