Un final ple de vida

Alma és una nova manera de parlar del tema social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l’Obra Social la Caixa

Fes una respiració profunda. ¿Ja? Et parlarem del final de la vida. Perquè som molts els que somiem poder morir sense dolor, havent complert tot el que volíem fer. Però la realitat, de vegades, és una altra. I tot i que sembli que no hi ha res bo a saber que morirem, quan ens informen d’un mal pronòstic i pensem en això (perquè tenim una malaltia i el procés s’accelera) s’obre una oportunitat per millorar la nostra qualitat de vida, reconstruir el nostre present i marxar en pau.

Aquest és l’objectiu dels equips d’atenció psicosocial (EAPS), distribuïts per tot l’Estat, i del programa per a l’atenció integral a les persones amb malalties avançades de l’Obra Social la Caixa, que l’any que vecelebra la seva primera dècada amb 18 actes de reconeixement a tots els professionals, voluntaris i familiars que treballen perquè la vida continuï sent vida fins a l’últim instant.

“Nosaltres no tenim varetes màgiques, no podem transformar aquesta tristesa en felicitat, però podem acompanyar en la tristesa: fer que l’entenguin, que la gestionin i facilitar que puguin arribar a transformar-la perquè l’experiència final sigui una altra, sense sofriment”, ens explica Laura Espinàs, doctora en Psicologia, psicooncòloga i coordinadora de l’EAPS de l’Hospital Sant Joan de Déu de Palma.

Perdre la por de la mort

L’enclavament de l’hospital és preciós. El mar calma. Es nota que la doctora Espinàs ho dona tot diàriament per alleujar una de les experiències més dures que viu, ha viscut i viurà l’ésser humà: la mort i la pèrdua. Un dels punts clau del projecte és que no només es cuida el cos malalt, també es treballa la dimensió emocional, relacional, social i espiritual de la persona. Per això, els EAPS estan formats per treballadors socials i psicòlegs com la Laura.

En la nostra cultura, parlar obertament de la mort és difícil. Té a veure amb els sistemes de protecció. Les persones pensen que si s’evita tocar el tema, el dolor no el sentiran. “I no és veritat. Les persones patim perquè el sofriment forma part de la vida. És millor compartir aquest sofriment i afrontar-lo conjuntament, que no fer-ho de forma aïllada. Fomentar la comunicació redueix els nivells de malestar emocional tant del pacient com de la família”, diu la doctora Espinàs.

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

¿I els que tenen por a la mort, poden arribar a vèncer-la? Segons la psicòloga, la resposta és que sí. “Un pronòstic de vida a curt o mitjà termini és sempre un impacte molt gran per a la persona i la seva família: al principi els sentiments són de ràbia, impotència, desesperança... Però, així que la malaltia va avançant, hi ha una experiència d’aprenentatge del procés de malaltia i de maduresa vital de la persona i de la família”. Tot i que perdre la por de la mort no és el mateix que acceptar-la.

Continueu llegint a Mirades amb Alma.