Aday Mara, el fenomen que ve al bàsquet espanyol

«Serà diferencial», assegura Luis Arbalejo, el responsable de fitxar-lo per al Casademont Zaragoza. «És el fenomen que ve», assegura Piti Hurtado, entrenador i comentarista de DAZN. «Ho té tot per arribar [lluny]», comenta l’exjugador Lucio Angulo, actual comentarista de Movistar, nascut a Saragossa i bon coneixedor de l’entorn del noi.

«Un jove extraordinari»

Enmig d’una onada d’expectació molt difícil de frenar, tant el seu club, el Casademont Zaragoza, com la seva família i el seu entorn intenten mantenir un perfil baix i preservar la rutina d’un estudiant de segon de batxillerat que aquest estiu farà la selectivitat i que es planteja estudiar Fisioteràpia. «La idea és que segueixi enfocat en els seus estudis», expliquen els que l’envolten. «El bàsquet és allà i tot arribarà, però cal tenir paciència i, sobretot, prudència».

Aday Mara va ser peça clau l’estiu passat en la selecció sub 17 que va quedar subcampiona del món i els seus primers passos en l’ACB ja deixen veure el talent que atresora. L’aposta valenta del tècnic Porfi Fisac, que l’ha incorporat al primer equip, és fonamental en la seva progressió. «Està creixent. És un jove extraordinari, treballa amb molta enteresa i actitud. Però crec que li queden coses per acabar de veure quin és el seu màxim nivell», explica el preparador del Zaragoza, que ha reprès aquesta temporada públicament el jugador per parlar massa amb els àrbitres.

Talent i genètica

Les seves mitjanes a la Lliga comencen a tenir pes: 5,8 punts i 3,3 rebots en només 11 minuts. Mara es va destapar davant el Madrid, a primers de novembre, amb 8 punts –inclòs un mat de pòster davant Poirier– i 4 rebots en només 8 minuts. Va brillar en la victòria contra el Barça amb 13 punts i 3 rebots en 17 minuts a principis de març i uns dies després va firmar els seus límits contra l’Obradoiro (15 punts, 5 rebots i 22 de valoració). Abans que ell, només Ricky Rubio, Luka Doncic i Usman Garuba havien valorat 20 o més amb menys de 17 anys.

«La seva coordinació és una passada. Té bones mans per finalitzar amb la dreta i l’esquerra. Però el que més destaca és la seva visió. Veu la jugada dos segons abans que la resta. Els seus 2,20 estan molt bé, però el millor és la comprensió del joc. Si no hi ha lesions pel mig, el seu nivell serà altíssim», explica Luis Arbalejo, la persona que el va fitxar quan tenia vuit anys per al Zaragoza, actual director esportiu del Lucentum Alicante, que exerceix funcions de ‘scouting’ per als Utah Jazz de l’NBA.

Amb aquest perfil diferent i unes condicions físiques úniques fruit de la genètica, fill de l’ex jugador de bàsquet Francisco Javier Mara i de l’exinternacional de voleibol, Geli Gómez, les comparacions no han trigat a aparèixer. «Té unes habilitats per a la passada que no s’ensenyen. Des de Jokic no hem vist un pivot europeu tan bon passador», va valorar Javier Zamora, el tècnic de la selecció sub 17, que va lluitar pel títol mundial als EUA l’estiu passat a Màlaga.

«Té coses de Gasol. Molts paral·lelismes. Per la seva manera d’entendre i pel coneixement del joc. És normal, ho ha mamat tota la vida», remarca Lucio Angulo, que intenta ser caut perquè sap que encara li queda molt camí per davant. «Espanta veure quan la gent s’anima tant, perquè coneixem altres casos de jugadors que no van acabar d’arribar. Però té bones mans, ‘timing’ de salt, és molt gran, enorme, coordinat. I té molt marge de millora».

Un estiu carregat

 «És el pròxim talent que vindrà. És un jugador totalment diferent», assegura Piti Hurtado. «Ara es podria parlar de Porzingis o de Wenbanyama, el jugador francès a qui tothom veu com a número un del pròxim ‘draft’. Però ell és més pivot, mentre aquests dos són més exteriors», explica l’entrenador de Càceres.

El futur immediat d’Aday és una incògnita que el seu cercle íntim encara no vol abordar, tot i que el ‘draft’ del 2024 apareix en l’horitzó. També un estiu atapeït de cites esportives: l’Europeu sub 18, el Mundial sub 19 i el Mundial absolut, una opció que la seva família i els seus representants hauran de valorar amb la Federació.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

«Per nosaltres no és cap sorpresa, el seguim des de fa anys», va indicar recentment el seleccionador Sergio Scariolo. «Comptem amb ell perquè aquest any tindrà un estiu il·lusionant amb les seleccions de formació, que és on pertany en aquest moment. Però, per descomptat, els terminis es van escurçant i tant de bo que arribi ben aviat el moment en què es mereixi posar-se la samarreta de la selecció absoluta».