El Barça apallissa l’Armani Milà

Pocs partits tan plàcids viurà el Barça a l’Eurolliga com el que va tenir davant l’Armani Milà, en teoria un dels sòlids candidats a la ‘final four’ aquesta temporada, al qual li va passar per sobre i va deixar en uns paupèrrims 56 punts. Sense estar en uns grans percentatges en atac, l’equip de Jasikevicius va dominar de principi a final per la seva intensitat i la seva sòlida defensa, amb minuts excel·lents de Tobeu (13 punts, 7 rebots), Satoransky (9 punts, 6 rebots) i Higgins (11 punts) i això li va permetre assegurar la seva tercera victòria en la competició (74-56).

«Vam fer un partit molt sòlid i tot i que va ser un partit una mica lleig a nivell ofensiu, perquè vam perdre molts tirs els dos equips, vam fer un altre pas endavant», va explicar Jasikevicius.

Brandon Davies tenia algun compte per saldar amb el Barça. Més enllà del tema econòmic, que va argumentar Jasikevicius per explicar la seva sortida aquest estiu passat, el pivot va tornar al Palau amb el ressentiment que sol acompanyar els ex. Amb una intensitat i una motivació que es va trobar a faltar en els seus tres últims mesos de la temporada, quan ja es donava per fet la seva marxa a l’Armani i el seu rendiment va caure en picat.

De fet, els primers minuts no van ser del Barça davant l’Armani, sinó davant Davies, autor de 10 dels 12 primers punts del seu equip, sense cap errada. L’exblaugrana va castigar Sanli a cada pilota que va tocar i les va tocar totes en els cinc primers minuts. Però va baixar el seu rendiment quan Jasikevicius va apostar per Nnaji per al seu marcatge i tot i que va baixar la seva producció, va acabar el partit amb bons números (18 punts, 6 rebots).

El Barça va trigar a trobar una via ofensiva. Però el seu desplegament físic i el seu nivell d’intensitat defensiva va anar a més des de la posada en escena i això li va permetre eixugar ràpidament l’avantatge amb què va engegar l’Armani (2-8) i equilibrar el marcador al final del primer quart (21-21).

 Mike Tobey va ser la peça inesperada i desequilibrant dels blaugrana amb una bona posada en escena a les dues àrees a partir del segon període. Va sobresortir en el rebot, especialment sota el cèrcol italià, dins del devastador domini que va exercir el Barça. I en atac va començar a sumar punts sota cistella i també va obrir el camp amb algun triple. Higgins també va aportar, però l’aparició d’Abrines va impulsar el Barça a firmar un parcial molt positiu en el quart (22-8).

La clau del període, tanmateix, el que va permetre a l’equip blaugrana alimentar el seu avantatge, va ser el seu treball defensiu, impecable, sense fissures, d’un nivell que va recordar al de la passada temporada. L’apagada de l’Armani Milà va ser absolut, per molts canvis que va intentar Ettore Messina per reactivar els seus jugadors.

Caiguda italiana

El Barça va obrir la primera bretxa important ja abans d’anar-se’n al descans (43-29), però es va continuar endinsant en la ferida dels italians, superats en tots els aspectes del joc, en la represa, que es va convertir en una exhibició del conjunt català. La caiguda de l’Armani Milà va ser inexplicable, sobretot per a la pissarra de Messina. I els marges es van disparar fins a la vintena (61-41, m. 31), fins al punt que Jasikevicius es va poder permetre el luxe d’introduir molts jugadors de banqueta en l’últim parcial.

Aquesta decisió va ser un regal per als aficionats del Palau, perquè James Nnaji (18 anys) va entrar en una enganxada espectacular amb l’exblaugrana Davies que va fer la delícia de tot el món. El jove jugador blaugrana, d’origen nigerià, va sortir enfortit del duel, guanyant-li un parell d’accions en atac davant Davies i va rematar amb un espectacular tap en defensa, un fermall esplèndid per a un partit rodó del Barça.

Notícies relacionades

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

El Canadà deixa els EUA sense el consol del bronze i eleva la seva frustració