Entrevista amb Àlex Abrines: «El Saras no és fàcil per als jugadors, però és el millor entrenador»

 

Vostè va viure una temporada irregular amb la greu lesió al genoll esquerre. ¿Com arriba al nou curs? Mentalment hi arribo bastant bé i la lesió està oblidada. El fet d’haver descansat, entre cometes, aquest estiu, m’ha ajudat força a carregar piles. Tot i que el tema mental ha sigut complicat. Vaig trigar més que no pensava a recuperar-me de la lesió i per això vaig haver de renunciar a la selecció. Sempre he estat treballant un pas per darrere del que jo esperava aquest estiu

  

Li va fer mal aquesta renúncia, ¿com ho ha viscut des de la distància? Sí, tenia ganes d’anar-hi. Era un any de transició, amb moltes baixes i podia haver tingut un paper important. No va ser fàcil la decisió. Vaig intentar donar-me una oportunitat. Però a mitjans de juliol encara em costava simplement trotar. Així que vaig prendre una decisió: que era estar tan sa com pogués en aquest inici de temporada i no arriscar. Però des de la distància vaig disfrutar com ningú. Va ser increïble i, malgrat que hi havia seleccions de superestrelles com Eslovènia, França i fins i tot Alemanya, vam demostrar que era la selecció que va jugar millor bàsquet.

 

L’any passat amb els problemes físics i la covid, el seu minutatge es va reduir i també el seu impacte (13 minuts, 5,7 punts). ¿Quins objectius es marca en el curs? Tots som ambiciosos i volem jugar el màxim. Però cal entendre que al Barça hi ha molta rivalitat sana. I molts bons jugadors que també es mereixen minuts. Serà una temporada llarga i per sort crec que hi haurà moltes rotacions. Això és una motivació per seguir treballant i perquè quan arribi el partit en què et necessitin, estiguis preparat.

Sis canvis a la plantilla d’un any a l’altre denoten el desig de refer el projecte ¿Com els milloren aquests sis fitxatges? Jo veig una plantilla més completa. Jugadors com Vesely i Tobey poden obrir molt el camp, fins i tot l’Oscar (Da Silva) que pot jugar el 4 obert i córrer bé el camp. En la posició de base és on més ho notarem. És un perfil totalment diferent. Tot i que ningú té la passada de Calathes, Satoransky també té aquesta visió i et dona anotació, pal baix. Et pot donar més joc en transició. L’equip està confeccionat per ser ampli, amb moltes possibilitats i capacitat de córrer molt més. Això és el que volem aquest any. 

 

¿Està il·lusionat amb la confecció de l’equip? Veig molta ambició al vestidor. Al final, jo crec que cada any comencem igual. No menysprearé els fitxatges d’altres anys, amb els quals també competíem i guanyàvem títols. Però no depèn només de nosaltres. Altres equips també s’han reforçat molt bé i al final tant l’ACB com l’Eurolliga són competicions molt dures i llargues, que es decideixen per detalls.

 

L’arribada de Mirotic el 2019, un jugador diferencial, feia intuir un canvi de cicle i això es va veure el segon any. Però el balanç general (3 títols dels últims 10) no és gaire favorable. A veure, vist així, tres en són pocs. Però a banda de la primera Lliga contra el Baskonia i aquesta última, en la qual el Madrid se la va merèixer més, vam fer les coses bé. A la ‘final four’ de fa dos anys vam estar a punt de guanyar. En podíem haver sumat algun més. Però s’ha de continuar treballant per demostrar-ho amb títols.

Va fer la sensació en la part final de la temporada que la química del vestidor s’havia trencat i que l’equip anava molt al límit. La sensació va ser aquesta. Tots estem d’acord que no hi vam arribar bé ni físicament ni mentalment. No sabria dir-te’n les causes. Va ser un cúmul de moltes coses. Al final no arribem al moment que cal estar. Aquest any crec que es plantejarà diferent la temporada. I si cal donar més descans a jugadors que tenen molt minutatge sobre, es farà. Crec que aquest any es farà un gir, perquè l’equip no va arribar bé al tram final, que és quan s’ha d’estar millor. Llavors val la pena sacrificar part de la fase regular si al final estàs millor en els últims dos o tres mesos.

No deu ser fàcil tampoc en aquest escenari tenir un entrenador amb un caràcter tan fort, que busca la perfecció i que perdona molt poc com Jasikevicius. És difícil, però al final és molt bon entrenador. El millor. Tàcticament no crec que n’hi hagi cap d’igual. Potser Xavi Pascual està a l’altura. Però és veritat que per als jugadors no és fàcil. Vas sempre amb el ganxo al coll en atac i en defensa. Això gasta molt mentalment. Però fins ara, crec que el Saras està fent un canvi i intentant plantejar-ho d’una altra manera. Òbviament quan ha de collar, ho fa. Però també està donant marge perquè puguem jugar una mica més lliures i no castigar tant els errors, perquè al final un error pot fer-lo qualsevol. I ara castiga aquest error si és la segona o la tercera vegada.

 

El Madrid els va atropellar quant a l’aspecte físic en la part decisiva de la temporada (Eurolliga, final de Lliga) i en aquest inici en la Supercopa. ¿Físicament són inabordables? Sí que és veritat que són molt grans, i més aquest any amb fitxatges com el de Musa en la posició de dos i amb Hezonja. Tenen un equip més físic i patim. Amb Tavares es nota molt en les segones oportunitats. Hem de lluitar més i posar-hi més ganes per reduir aquest avantatge físic que tenen. L’arribada de Vesely, Tobey i Kalinic ens pot ajudar. També tenir un base com Satoransky, que pot jugar al pal i portar un ritme més alt. Som un equip més jove i crec que hem d’aprofitar-ho per jugar amb més ritme i fer que el Madrid hagi de córrer més.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

 

Jasikevicius afronta la seva tercera temporada. Vostè que ja ha viscut diferents etapes en el club, ¿té la sensació d’urgències, de necessitat de resultats, en especial amb l’Eurolliga? El que veig amb el Barça és impaciència. Jo com a fan també crec que fa dos o tres anys tenim equip per guanyar-la. Però com a jugador veig que és una competició molt difícil, en la qual encara jugant bé pots perdre. Som al camí correcte, més enllà que l’any passat no sortissin les coses com esperàvem. Des de l’arribada del Saras hi va haver un canvi. Nosaltres som els primers amb ganes d’aixecar l’Eurolliga i celebrar-la. El club s’ho mereix. Al final, sense deixar de banda Lliga i Copa, és el més gran i el que volem guanyar tots.