El Madrid llueix múscul i s’acosta al títol

El Madrid va fer un pas gairebé decisiu cap al títol de Lliga. Va imposar el seu físic davant el Barça, va escombrar a la zona, en alguns moments de forma abassegadora, i va construir un triomf indiscutible de principi a final per 81-66 que li donarà dues oportunitats de coronar-se i destronar l’equip blaugrana, el primer aquest diumenge també al Wizink Center.

En una fase de la temporada en què les forces escassegen, el Madrid va fer una demostració de múscul i d’intensitat. Ha arribat al moment decisiu en un moment esplèndid. Deck (14 punts) i Causeur (13) van liderar els madridistes, però sobretot va ser un triomf col·lectiu. I en canvi, el Barça es va fondre per complet, molt justet de forces, i no va trobar en cap moment, la manera d’encarar el partit. Els 15 rebots ofensius blancs i les 19 pèrdues de pilota en van ser la millor prova. En aquesta ocasió, Mirotic no va poder aparèixer per salvar l’equip blaugrana, i només Kuric va lluitar amb encert (15 punts).

«Ens queda una victòria, però és la més dífícil. Hem fet un gran treball, hem sigut molt sòlids enrere, però no està acabat el treball», va valorar el tècnic madridista, Chus Mateo. «Una altra vegada hem vingut a jugar com un partit qualsevol i no ho és», es va lamentar Jasikevicius. «En menys de 48 hores, haurem de lluitar per les nostres vides».

 D’inici a final

El Madrid va aconseguir explotar molt millor el seu pla de partit. La seva aposta va ser la de forçar penetracions una vegada i una altra, posant en molts conflictes la defensa del Barça i el resultat li va ser molt favorable ja des dels primers minuts (21-16, m. 10). Dins de la zona imposa la seva llei.

Va anotar set cistelles a prop del cèrcol el Madrid i va forçar sis tirs lliures en el primer període. El seu nivell d’intensitat va ser alt davant un rival molt més tebi en les seves accions, sense la contundència dels blancs, i que va encadenar diverses pèrdues amb rapidesa. . Massa opcions de punts fàcils per al seu rival.

Descentrat, sense possibilitats d’entrar a la zona blanca per la intimidació de Tavares i Yabusele (Higgins ho va comprovar amb dos taps en la mateixa acció), l’equip blaugrana es va dedicar a buscar el triple més de l’habitual, però sense més encert que el de Mirotic en aquells primers minuts. Només quan Kuric va aconseguir entrar en joc i encadenar un parell de triples de forma consecutiva, el Barça va aconseguir ajustar el marcador (38-34).

Però el Madrid va continuar produint anotació gràcies al seu domini interior, va treure màxim rendiment de les accions interiors de Tavares, i va trobar molta anotació en diversos jugadors que ja havien aparegut a la final com Causeur i Hanga, però també en altres que amb prou feines havien tingut protagonisme com Llull i Taylor

Només Kuric

El Barça, en canvi, va trobar a faltar més protagonisme d’alguns jugadors, com Higgins, Davies o Calathes tot i que va aconseguir sostenir-se gràcies que el Madrid va entrar ràpidament en bonificació i això li va concedir fins i tot tirs lliures (7 de 7). Gràcies a això les diferències no es van disparar a favor del quadro de Chus Mateo, malgrat que la dinàmica de joc i el ritme eren clarament madrilenys (46-39 al descans).

Notícies relacionades

Chus Mateo, nou seleccionador espanyol de bàsquet

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

El Madrid va mantenir l’aposta per Tavares en la represa i el pivot capverdià va reforçar encara més la sensació de superioritat dels blancs (55-42, m. 23). De nou va haver d’aparèixer Kuric com a salvavides. Set punts gairebé consecutius seus van donar oxigen a l’equip de Jasikevicius (55-50). Però el Madrid no va aixecar el peu de l’accelerador i el seu devastador domini en el rebot van tornar a catapultar l’equip de Chus Mateo (66-53), que va caminar sense problemes, en l’últim quart, cap a una victòria que s’intueix decisiva.